reportatge
Campió destronat
Hilari Novillo recupera la primera posició en el campionat de gossos d’atura, en una jornada marcada pel sol, la calor, i molt de públic. El vigent campió, José María Pleguezuelos, no es van entendre amb el seu gos i no va tenir cap opció.
Campió destronat
El tarragoní José María Pleguezuelos, vigent campió del concurs internacional de gossos d’atura de Canillo va ser destronat ahir, en la XXX edició, per un altre clàssic de la competició, el pastor de Santpedor, Hilari Novillo, que va recuperar el tron anys després del domini absolut de Pleguezuelos. El que podia ser un duel anivellat va quedar ràpidament descartat, ja que el tarragoní havia canviat de gos, després que l’històric King es jubilés al final de la temporada passada i enguany el va substituir Neje, un exemplar amb qui Pleguezuelos no portava ni mig any de treball. “Crec que aquest any ni m’aproximaré al podi”, reia el pastor abans de comprovar com el gos no feia cas a cap de les seves indicacions i es llançava amb força contra les ovelles, en comptes de dirigir-les. Mentrestant, Novillo, sí que controlava perfectament els moviments de Beyon i amb una bona sincronització es van fer amb el primer premi, que era una carpeta amb els 30 cartells de cada edició del concurs de gossos d’atura.
Com sempre, molt de públic als Panells de Mereig va seguir el concurs en una de les edicions amb més participants, ja que van ser 15, 16 si comptem un pastor que va quedar exclòs, perquè no va portar la cartilla sanitària. Pel cònsol major de Canillo, Josep Mandicó, el dia va ser “esplèndid” i es mostrava molt satisfet de veure com any rere any creix aquest esdeveniment. “És ja una autèntica fita anual i estem satisfets de veure com creix. A més, veig que el dia ens acompanyarà i això ens assegura una gran jornada.” El cònsol va explicar que al Palau de Gel estan exposats els trenta cartells i va animar la gent “a comprar la carpeta per un preu de 40 euros”, negociava.
Entre el públic hi havia autèntics professionals que coneixien els noms dels gossos i dels pastors, però molts eren neòfits en la matèria, com l’Amanda i el Lluís, una parella de gironins que “estàvem caminant per aquí, ho hem vist i hem decidit quedar-nos a veure-ho”. Al seu darrere l’Anna assentia perquè a ella li havia passat el mateix. “Anàvem al Roc del Quer, però quan els nens han vist això, s’ha acabat”, reia.