Habitatge
La construcció assegura que ja és tard per incentivar l'obra nova
Filloy manifesta que el retard dels comuns a reduir la cessió del sòl urbà consolidat fa que les properes construccions siguin reals en uns 5 anys i no ara, quan és necessari
La construcció assegura que ja és tard per incentivar l'obra nova
“És cert i així ho indiquen les últimes dades, actualment no s’està fent obra nova.” Ho reconeix el gerent de l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (Acoda), Víctor Filloy, que argumenta que aquesta situació “pot conduir a un augment dels preus dels lloguers”. Amb la manca d’habitatges d’obra nova “al final estàs posant més pressió sobre el sector immobiliari, ja que com més demanda s’ha d’aportar nou producte al mercat”, afirma. Una problemàtica que, segons Filloy, respon al retard de les mesures per incentivar la construcció de nous edificis.
En aquest sentit, la cara visible dels constructors del Principat posa l’accent en diferents elements normatius que van dificultar “durant una sèrie d’anys” que “es pogués fer obra nova al país”. El primer, assenyala Víctor Filloy, “és que en el seu moment hi havia un quòrum mínim del 75% dels propietaris que feien falta que es posessin d’acord perquè es pogués desenvolupar un pla parcial”. “La realitat és que si no es posaven d’acord el 100% dels propietaris era molt difícil tirar endavant el pla parcial”, lamenta.
Suma de factors negatius
Un fet al qual Filloy suma el percentatge de cessió obligatòria en sòl urbà consolidat, “que molts comuns del país mantenien fins fa uns anys en un 15%”. El gerent de l’Acoda explica que “amb aquest percentatge elevat al propietari no li sortia a compte tirar endavant una infraestructura”. A més, afegeix, “alguns comuns fa un any que encara tenien el preu del metre quadrat de la cessió en valors d’abans de la crisi i per tant era molt elevat per al context de fa un any”.
Una acumulació de factors que Víctor Filloy assenyala com a possibles responsables perquè “aquests últims anys no s’hagin pogut tirar endavant iniciatives de pisos nous”. No obstant això, el gerent de l’Acoda destaca que “ara alguns comuns sí que han començat a entendre la situació”. D’aquesta manera, per reactivar la construcció “han rebaixat el percentatge de cessió en sòl urbà consolidat”. És el cas de les corporacions d’Andorra la Vella, que l’ha situat en el 7%, i de Canillo, la Massana i Ordino, que comparteixen un 5% de cessió obligatòria. “En el moment que comences a aplicar polítiques d’aquest tipus facilites que el privat tingui iniciativa i faci edificació”, es congratula.
Demora dels comuns
Tanmateix, Filloy assenyala que la decisió que els comuns van prendre fa poc més d’un any va arribar tard. Argumenta que, tot i que el sector de la construcció agraeixi aquestes mesures, “des que els projectes es comencen a fer i finalment els edificis es materialitzen pot passar un temps d’entre tres i cinc anys”.
“Això fa que encara triguem uns anys a veure obra nova de forma significativa en el mercat perquè les decisions es van prendre lentament”, explica. Un temps en què, segons Filloy, la situació actual pot “ser encara més greu”. Per tant, diu, “entenem que durant cert temps encara hi continuarà havent pressió sobre els pisos de lloguer”. I és que, segons critica el gerent de l’Acoda, les administracions “han de ser més preventives i no tan reactives”. “És evident que en el moment de tenir manca de pisos s’ha de fer obra nova i no es van prendre aquestes decisions fins fa un any”, diu. Amb tot, Víctor Filloy remarca que cada comú ha de fer la seva planificació urbanística en funció a les pròpies necessitats. “El comú d’Andorra la Vella ha entès que li falta aparcament i ha baixat el percentatge de cessió de sòl urbà consolidat”, exemplifica.
Construcció de pisos de luxe
No obstant això, Filloy posa en relleu que al llarg dels últims anys sí que es van construir edificis, però de luxe. Un fet que el gerent de l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra atribueix que “era l’única possibilitat que hi havia rendible”.
En aquest sentit, Filloy diu que les institucions financeres “són un negoci que evidentment no vol assumir riscos”. “En el moment que veuen que una edificació no és viable no deixen crèdit, s’han d’assegurar els ingressos i fins ara era complicat”, apunta, i afegeix que “era molt difícil posar edificis al mercat”.