Espanya imputa a Joan Pau Miquel per frau a Bancaja

La magistrada Carmen Lamela ha imputat a l’ex-director general de BPA, Joan Pau Miquel, per participar en l’esquema de rentat de diners provinent del frau a Bancaja i Banco de Valencia, en què les entitats van perdre 750 milions d’euros. Lamela acusa Miquel de ser el responsable del compte pont en què es rebien els diners defraudats i que després es reenviaven a comptes de societats dels empresaris hotelers que van protagonitzar el frau a les entitats, amb col·laboració dels dirigents dels dos bancs. Lamela també imputa a un ex-gestor bancari de BPA que era el contacte amb els empresaris hotelers en la gestió dels comptes a l’entitat i a un taxista que baixava els diners un cop blanquejats per entregar-los a Espanya on li ho demanaven els empresaris hotelers.

Bancaja i Banco de Valencia van participar entre el 2005 i el 2009 en inversions immobiliàries a Mèxic dins del projecte Grand Coral. Societats mexicanes tenien els terrenys i depenien de matrius holandeses. Era a les matrius on estaven com a socis Bancaja i Banco de Valencia, a més de socis hotelers. Les dues entitats estaven dins tant a partir de societats participades com dels crèdits que hi concedien per a aquesta operació. Per tant, actuaven com a financeres dels empresaris hotelers Juan Vicente Ferri, José Salvador Baldó i Juan Poch, i els pèrits judicials han constatat que els afavorien financerament.

Múltiples operacions

L’aute de la jutgessa Carmen Lamela cita múltiples operacions. La més important respecte a Andorra és la del projecte Zacatón y Piedras Bolas, en què en una ope­ració finançada pels dos bancs Ferri, Baldó i Poch van obtenir una plusvàlua injustificada de 138 milions de dòlars. Els diners van ser traslladats als comptes que tenien a BPA. Els màxims dirigents de les entitats van patrocinar i permetre les operacions.

Les irregularitats i la falta de qualsevol criteri mínimament justificable per a la majoria de les inversions van derivar en la pèrdua del 100% del que Bancaja i Banco de Valencia havien invertit a Grand Coral. Es van esfumar 750 milions d’euros. Les societats en què s’havien posat els diners eren fum i els préstecs que es van fer van acabar com a impagats.

El projecte de Zacatón y Piedras Bolas explica la mecànica del frau. El setembre de l’any 2006 es crea una societat instrumental mexicana anomenada Consultoría del Mayab. Aquesta societat compra a final d’any les finques de Zacatón y Piedras Bolas per uns 71 milions de dòlars. Uns dies després les ven per 210 milions de dòlars a la societat en què estaven els bancs. La jugada permet desfalcar 140 milions i els préstecs que han donat els bancs per comprar els terrenys no es tornaran.

Dels diners de l’apropiació, 115 milions aniran als comptes dels hotelers Ferri, Baldó i Poch a Andorra. En el sistema per al blanqueig és on presumptament Joan Pau Miquel està involucrat. Dies després de l’estafa, el 27 de desembre del 2006 arriben 50 milions de dòlars al compte de la societat Hinton a BPA. Es tracta d’un compte pont que torna a enviar els diners, aquest cop als comptes de les societats Normont i Edmunton. El 2 de gener del 2017 arriben a Hinton 18 milions de dòlars, que els traspassa a Normont, Edmunton i a la societat Welchman.

Tres societats diferents

La investigació ha establert que la societat Normont era de Ferri, Edmunton de Baldó i Welchman de Poch. Posteriorment hi ha dues operacions més similars de diners que van a Hinton per ser transferits després a societats instrumentals. La mecànica és simple. Des de societats offshore dels hotelers envien els diners a BPA a un compte pont. Posteriorment es reenvien els diners a altres societats de Baldó, Ferri i Poch. Un cop finalitzat el procés els diners ja s’han blanquejat.

El representant del compte pont Hinton era el llavors director general de BPA, Joan Pau Miquel, segons recull literalment l’aute judicial espanyol, “que posava al servei dels seus clients un servei d’opacitat per rebre diners de comptes d’ells a societats offshore, dipositant-los de forma transitòria al compte de Hinton, per des d’allà realitzar transferències que fessin perdre el rastre dels diners”.

La jutge conclou que “pel rentat de diners col·laboraven” un empleat de BPA encarregat de rebre les ordres de Ferri, Baldó i Poch, i també un taxista que era l’encarregat de portar els diners dels comptes d’Andorra a Espa­nya. Els portava on els tres principals implicats li ordenaven.

En la investigació també s’ha determinat que participaven en l’operativa de blanqueig a Andor­ra Aurelio Izquierdo i Domingo Parra, que hi tenien comptes. També haurien estat receptors de diners que després anaven cap als empresaris hotelers.

VIATGES GRATIS A CUBA PER A L'EXPRESIDENT VALENCIÀ OLIVAS

Entre els noms dels responsables dels bancs que van ajudar en el frau destaca el de l’expresident de Bancaja i expresident de la Comunitat Valenciana José Luis Olivas. La posició d’Olivas, successor de l’empresonat Eduardo Zaplana com a president de la Generalitat valenciana, era “consentidora” del “continu afavoriment” als hotelers. Segons l’aute de la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, Olivas va conèixer i va encoratjar les inversions milionàries que llastaven Bancaja, entitat que va acabar integrada a Bankia. Els empresaris, en agraïment al tracte de favor que rebien, “van pagar a Olivas fins a 14 viatges per motius purament d’oci”. Els exdirectius José Luis Izquierdo i Domingo Parra són també per a Lamela dues de les peces clau en el desfalc dels 750 milions d’euros, que serien un greu problema que posteriorment afectaria de forma important la caiguda de Bankia.