L'executiu aparca la regulació de la maternitat subrogada

Espot considera que legislar sobre la paternitat per subrogació “mereix un debat i una reflexió pausada”. A partir d’aquí, va dir, “si s’acaba constatant que cal una regulació i una precisió normativa crec que caldrà fer-ho. Ara mateix estem en el moment del debat i de la reflexió”.

El ministre també es va referir a les sentències del Superior que han validat la paternitat de ciutadans andorrans de nadons nascuts de mares subrogades atorgades en tribunals estrangers. “Si hi ha hagut una decisió judicial que reconeix uns drets des d’un punt de vista administratiu hem d’acatar-ho i extreure’n les conseqüències que se’n puguin derivar.” Respecte a la darrera decisió judicial que valida una nova paternitat per subrogació a Andorra, Espot va admetre que “no he llegit aquesta sentència, no sé quines implicacions té i l’he de valorar amb molta prudència”.

També va parlar del rerefons institucional que pot tenir que la llei permeti la maternitat subrogada. “Nosaltres tenim una estructura institucional que és la que és, forma part de la nostra realitat i fa que Andorra sigui el que és i s’ha de prendre en compte”, va dir Espot, que va assenyalar que “hi ha països on no tenen un Copríncep que sigui membre de l’Església on també s’han constatat les dificultats que suposa regular i reconèixer aquesta situació”.

Cal recordar que països veïns com Espanya i França no permeten la paternitat per subrogació. Els països on aquesta modalitat de gestació està permesa per als estrangers són els Estats Units, Rússia, Ucraïna, Grècia, Geòrgia, Portugal i el Canadà.

El ministre, d’altra banda, va indicar que “quan parlem de maternitat subrogada no estem parlant d’un cas de figura, sinó que parlem de maternitat subrogada individualitzada en la persona, en la parella, en parelles del mateix sexe, en parelles que no tenen el mateix sexe i per tant hi ha molts tipus de figures que mereixen una anàlisi detallada més enllà de les consideracions ideològiques que tothom pugui tenir”.

Cal recordar que el Comitè Nacional de Bioètica, en un document sobre el projecte de llei de reproducció humana assistida, va fer referència fa uns mesos a la maternitat subrogada. Va dir que era una “qüestió delicada”, l’acceptació de la qual havia de dependre de la voluntat de la societat andorrana. Sense entrar si s’han de permetre els ventres de lloguer, considerava que la normativa andorrana ha d’evitar a l’infant nascut d’una maternitat subrogada per a una parella resident a Andorra l’“estatut d’apàtrida”, privant-lo de drets bàsics com l’educació i l’atenció sanitària.

TRES SENTÈNCIES DEL SUPERIOR QUE RECONEIXEN LA PATERNITAT

La sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia va crear jurisprudència respecte a la paternitat per subrogació quan en una primera sentència del juliol del 2017 va reconèixer la paternitat d’una dona respecte a dues menors que van néixer en un ventre de lloguer de les quals tenia la custòdia des de feia onze anys. Es va considerar que mare i filles formaven una família de fet tot i l’absència de relació biològica. El Superior va atorgar l’ex­equàtur d’una sentència d’un tribunal estranger que el 2006 va declarar la dona mare legal de les nenes nascudes en aquell país d’una mare de lloguer. Dos anys després, el juliol passat, la mateixa sala ha fet pública una sentència en què reconeix de nou la paternitat per sub­rogació, en aquest cas a una parella formada per dos homes. Els magistrats van fer efectiva la sentència del Tribunal Superior de l’Estat de Califòrnia que el 27 de novembre del 2017 va acceptar la demanda de paternitat de la parella andorrana després de signar un contracte de ventre de lloguer amb una dona nord-americana. El nadó, que va néixer el gener passat a Califòrnia, va ser engendrat el maig del 2017, quan es va implantar un òvul anònim a la dona que posteriorment va ser fecundat amb l’esperma d’un dels progenitors. Entre la primera i la darrera sentència del Superior n’hi va haver una altra el maig passat. Per segona vegada els magistrats reconeixien la paternitat d’un nadó gestat, també als Estats Units, en un ventre de lloguer. El material biològic per als embrions provenia d’un ciutadà andorrà, el pare, i l’òvul d’una donant anònima.