afers judicials
La majoria de processats de BPA recorren contra l'embargament
Els recursos recullen que el Tribunal de Corts no és competent per a l’embargament ja que ho havia de fer el batlle instructor
La majoria de processats de BPA recorren contra l'embargament
La majoria dels 25 processats pel cas BPA ha recorregut o recorrerà contra l’embargament de béns dictat pel Tribunal de Corts. Es preveu que només un o dos no ho facin, tenint en compte que alguns dels principals processats, com Joan Pau Miquel, Santiago de Rosselló, Xavier Mayol o Pablo Laplana, ja tenien la immobilització de béns dictada des del 2015. El Tribunal de Corts va ordenar l’embargament per tenir garanties de pagament per si fossin condemnats a les sancions econòmiques que demana la fiscalia. Cal recordar que es tracta de més de 900 milions d’euros i les multes que ha instat el ministeri públic van des d’un fins a cent milions d’euros per persona. L’aute de Corts per immobilitzar les propietats es va fer públic el 16 de juliol. Les impugnacions es poden fer fins a principi de setembre, tot i que alguns processats ja l’han entrat. El recurs anirà al propi Tribunal de Corts, que l’aixecarà al Superior penal.
Un dels punts importants del recurs es basa en el fet que els embargaments, segons fonts de les defenses, haurien de ser per fer front a la responsabilitat civil i no a les multes que demani la fiscalia. També es posa en dubte que la mesura s’agafi un cop iniciat el judici oral. Per a les defenses, els embargaments els havia de determinar la batlle instructora, com ja va fixar els dels principals acusats. Un cop ha començat el judici entenen que no es poden instar nous embargaments.
Obrir una nova causa
Les defenses creuen que l’acció del Tribunal de Corts respon a les indicacions de la fiscalia davant les sospites que algun dels 25 processats no embargats pogués estar realitzant un aixecament de béns per posar a nom de familiars o amics les propietats que posseeix. En aquesta línia, els advocats defensors consideren que si existeix aquesta sospita s’ha d’obrir una nova investigació sobre el suposat aixecament de béns. Però conclouen que aquest seria un delicte diferent al que s’està jutjant en aquest cas i per tant no es pot relacionar.
En l’aute d’immobilització, el Tribunal de Corts va indicar que s’ha d’efectuar l’embargament en estar acusats per “blanqueig de diners, en el seu tipus qualificat, en ser els fets comesos en grup organitzat, en establiment bancari i de manera habitual”. El ministeri fiscal demanava en l’escrit de qualificacions sancions que van des d’un fins a cent milions d’euros. La suma de les possibles multes supera els nou-cents milions d’euros.
Corts va recollir que “a l’efecte de garantir l’eventual responsabilitat pecuniària, és procedent acordar la mesura cautelar de la prohibició d’alienació i embargament de tots els béns immobles, valors mobiliaris i béns mobles que consten en els registres administratius del Principat i dels que sigui titular l’esmentat acusat o acusada”. També es van fer analitzar les declaracions de la renda dels últims anys.
SOSPITA A LA PLETA D'ORDINO
El Tribunal de Corts alertava en un dels autes d’un possible cas d’aixecament de béns que podria haver estat fent un dels processats. A instàncies de la fiscalia el tribunal analitzava si s’hauria produït un traspàs en la propietat d’un xalet a la Pleta d’Ordino per part d’un dels acusats a favor de la seva exdona. Aquestes operacions podrien ser en realitat un aixecament de béns amb la intenció que no puguin ser embargats en cas que hi hagi una condemna. El tribunal també instava l’embargament de la indemnització que havia rebut una de les processades de BPA.
LES CLAUS
1 Competència
Embargament pel batlle instructor
Els advocats defensors dels processats del cas BPA consideren que havia de ser el batlle instructor qui decidís sobre els embargaments. Canòlic Mingorance ja va fixar la immobilització per als cinc processats més importants, però a la resta no els va incloure.
2 Temps
Immobilització de béns abans del judici
Els processats creuen que l’embargament no es pot decretar un cop ha començat el judici oral perquè és una acció que es troba dins de la instrucció del cas. Els defensors veuen que la decisió està motivada per una petició del ministeri fiscal que Corts ha acceptat.
3 Motiu
Sospites d’aixecament han ser un altre cas
En els recursos es planteja que l’embargament prové de la sospita per part de la fiscalia d’algun cas d’aixecament de béns. Consideren, però, que el que correspon és obrir una nova causa per aquest suposat delicte i començar una investigació separada del cas BPA.