L'exportació de residus a Catalunya augmenta un 18%
És la pujada més important del darrer quinquenni i es deu a l’increment de la runa que s’ha enviat a fora i a la introducció de la matèria orgànica al circuit
L'exportació de residus a Catalunya augmenta un 18%
L’exportació de residus va a l’alça i arriba als nivells més alts dels darrers anys. Andorra va enviar a l’exterior fins a un total de 87.352 tones de deixalles l’any passat, el que suposa un augment del 18% respecte al 2016, quan se’n van expulsar 71.216. Es tracta de la pujada més accentuada de les dades registrades, corresponents als últims cinc anys. Un creixement que s’explica per l’increment important de la runa exportada a Catalunya –per l’acord bilateral vigent–, que concretament va ser de 15.724 tones més que el 2016, segons es desprèn de l’informe que engloba les dades del departament de Medi Ambient sobre la gestió de residus. El dossier recull com a factor explicatiu de l’auge, també, la introducció al circuit d’exportació de la matèria orgànica, fins ara poc significativa.
La comparació amb els anys precedents posa de manifest que l’exportació ha patit un creixement notable al llarg del temps. Així per exemple, l’any 2012 es van enviar a fora 59.781 tones, de manera que en cinc anys aquesta fórmula de tractament de residus ha augmentat un 32%. Pel que fa a la brossa tractada al país, el 2016 es van registrar un total de 38.093 tones d’escombraries, una xifra similar a la del 2016, quan van ser 38.532 tones. Els residus que s’han quedat al Principat s’han mantingut estables al llarg dels anys, amb un increment moderat del 8% en cinc anys.
El 70% dels residus s’exporta
El volum total de residus que es van registrar l’any passat va pujar a les 125.445 tones, un 13% més que el 2016 i un 24% que el 2012. Les dades globals revelen que només el 30% de la brossa que es genera es tracta al país, mentre que el 70% s’envia a l’exterior. Aquí s’hi inclouen des de residus domèstics, municipals i procedents de comerços, indústries i institucions fins a fraccions recollides de manera selectiva, i el que exporten els gestors privats de residus a plantes de valorització o eliminació.
Per contra, no s’hi inclouen els residus de terres i pedres procedents de la construcció, material que l’any passat va arribar a les 55.158 tones destinades a valorització, el que representa un increment del 24% respecte al 2016. La recollida de brossa a Andorra es fa a través dels contenidors al carrer, del porta a porta per a determinats residus, com el paper i el cartró, de les deixalleries comunals i de les minideixalleries i deixalleries mòbils i dels privats que ho gestionen directament.
L’any passat es van incorporar vuit deixalleries mòbils a totes les parròquies i al Pas de la Casa per acostar el reciclatge als nuclis més allunyats. En algunes parròquies, com Encamp o Canillo, també es van instal·lar sis contenidors al carrer que fan la funció de minideixalleries urbanes. Per altra banda, el Centre de Tractament de Residus rep directament els residus sòlids urbans, els assimilables a urbans, els procedents de les depuradores d’aigües residuals i els residus carnis i hospitalaris, mentre que la deixalleria industrial del CTR recull les deixalles que generen les petites indústries, els comerços, les empreses i l’administració.
Pla nacional de residus
El Govern va posar en marxa l’any passat el Pla Nacional de Residus que es desplegarà fins al 2020 i contempla accions contra el malbaratament alimentari i per minimitzar la quantitat de residus, com ara reduint els envasos i fomentant la comercialització de productes a granel. També s’ha afavorit la reducció de les bosses d’un sol ús situant-les als deu i quinze cèntims i s’ha promocionat l’ús responsable del paper i la prevenció de la publicitat no nominal. Així mateix, s’han incrementat les recollides selectives dels grans productors i s’ha implantat el model de recollida i gestió de la fracció orgànica.
L'exportació de residus a Catalunya augmenta un 18%