La crítica feminista arriba a Prada en la Diada Andorrana

Mateu conclou que “és evident que el sostre de vidre existeix i no es pot obviar per molt que alguns justifiquin el contrari”. Així mateix, deplora que l’organització parlamentària estava pensada en funció de les necessitats dels consellers homes i que va ser per la insistència de les dones que es van passar les comissions i les sessions al matí. L’exconsellera denuncia que les dones que es dediquen a la política estan exposades a “crítiques sexistes” i assegura que “el masclisme també és present dins del partit que vaig representar”, DA, perquè és “un fenomen transversal”.

En aquest sentit, considera que “lògicament hauríem hagut d’elegir una dona al capdavant de la Sindicatura i no com sempre posant-la al segon lloc” com a subsíndica. “El fet que el 2011 hi hagués una majoria de conselleres electes penso que no hauria estat escabellat i s’hauria apreciat que haguéssim elegit una dona síndica”, opina, i lamenta que ni tan sols es plantegés.

Per altra banda, Cortés posa de manifest en la seva exposició que “l’existència de dones al Consell General no garanteix l’avançament en drets” perquè cal consciència de gènere, i en aquest context denuncia que “les dones tenim dret a fer amb el nostre cos i la possibilitat de ser mares allò que vulguem a molts països excepte a Andorra”. “El país necessita un acte de valentia de les dones per sobreposar-nos a la por i la culpa de l’Església i el patriarcat”, sentencia, afegint que “hem de deixar de fer el joc a la cultura patriarcal, unir-nos i per sobre de les creences i ideologies permetre, batallar i donar la possibilitat a la resta de dones d’exercir els drets fonamentals humans”.

A banda, critica que no s’ofereixi educació sexual integral a les escoles per detectar abusos sexuals, que no s’hagi creat un equip especialitzat per fer estudis i que el Govern confongués violència domèstica i masclista a l’hora de legislar contra la violència envers les dones.

NAUDI ALERTA DELS RISCOS SOBRE LA DEMOCRÀCIA

El conseller general d’SDP, Víctor Naudi, alerta dels riscos que poden afectar el funcionament democràtic d’Andorra. El parlamentari apunta com a “factor determinant” la corrupció, tot i que admet que “difícilment es poden produir casos de certa rellevància” per la dimensió del país i també el fet de ser un Estat petit i per tant més vulnerable. Per a Naudi, el factor desestabilitzador més important del país va ser la nota de la FinCen, sobre la qual afirma que encara hi ha incògnites. El polític també destaca el pes del sector financer i la indústria tabaquera sobre l’economia, fet que –diu– ha fet que aquests sectors “s’hagin beneficiat de certa sensibilitat legislativa”. Per això, considera que cal diversificar l’economia i evitar els monopolis i la dependència. En aquest sentit, opta per “cercar un equilibri de forces més repartit” i aposta per reforçar la representativitat del parlament reformant la llei electoral amb un sistema de llista única nacional i demana legalitzar l’avortament.

LES ALTRES PONÈNCIES

Les competències del Consell de la Terra

SUSANNA VELA. Historiadora. Pronunciarà una conferència sobre la consolidació del règim polític i institucional andorrà els segles XIV i XV incidint especialment en el Consell de la Ter­ra, l’òrgan de govern que aplegava els representants de tots els comuns i universitats de les valls. N’analitza les competències a través de les ordinacions promulgades pel Consell que recullen els noms dels representants andorrans més antics.

Les deficiències del parlamentarisme

ANTONI MORELL. Advocat i Escriptor. Assegura que el Consell General “s’ha denigrat molt, ha perdut frescor, espontaneïtat, manca de capacitat discursiva, fins al punt que s’ha convertit en una mena de galimaties molt difícil de seguir”. A més, lamenta que no hi ha “parlamentarisme dialèctic” i afirma que “manca una oposició parlamentària en positiu, creadora, no a la contra, no visceral i impulsora dels grans debats”.

Un coprincipat parlamentari

CARLES JORDANA. Advocat i conseller de DA. Fa un recorregut per la història del Consell General des de la seva formació, fa 600 anys. Aprofundeix en els inicis i es remunta a l’organització anterior amb el Consell de la Terra i les seves competències i composició. Així mateix, fa menció a la redacció del Manual Digest i del Politar Andorrà i apunta com a element cabdal del segle XX la reforma de les institucions andorranes de 1866.

El sisè centenari del Consell de la Terra

ALBERT VILLARÓ. Historiador i escriptor. Fa un recor­regut per les dates assenyalades d’Andorra arran del 600 aniversari de la creació del Consell de la Terra. A partir d’aquí reflexiona sobre la idoneïtat de commemorar l’efemèride remarcant que “la celebració hauria de servir per recuperar una porció oculta del passat”. “Permetrà evocar la insòlita continuïtat de les institucions, un dels trets més característics de la història d’Andorra”.

La pèrdua de pes del Consell General

NOEMÍ RODRÍGUEZ. Periodista. Evidencia “la pèrdua de pes del Consell General els dar­rers anys” i denuncia “la manca de separació de poders entre l’executiu i el legislatiu”, fet que segons diu provoca que “Govern és qui acabi dirigint els fils del que li toca i del que de vegades li pertoca al consell”. A més, es queixa de “la manca de crítica i de control que exerceix el propi grup parlamentari de la majoria sobre el Govern”.