Ordre d'arrest per extradir 12 veneçolans del cas Pdvsa

La batlle Canòlic Mingorance ha instat l’ordre internacional de detenció per a dotze persones presumptament involucrades en la xarxa de suborns per al saqueig de la petroliera nacional veneçolana Pdvsa. Els acusats formen part del grup que a través de les societats pantalla que creava BPA Serveis i dels comptes a BPA van saquejar la petroliera pública per un volum global d’uns dos mil milions de dòlars. Aquest és el cas més important dels que va citar el Tresor dels Estats Units per fer la nota que comportava la mort de Banca Privada.

L’ordre demana que s’arresti Eudomario Carruyo (exdirector de finances de Pdvsa); Ingrid Consuelo Sánchez González (supervisora de la petroliera a la península Ibèrica); Mariela Mercedes Matheus Baptista (su­pervisora de pagaments de Pdvsa); Julia Elba Van Den Brule (advocada del ministeri d’Energia); Alfonso Javier Rodríguez Navas (responsable de projectes de Corpoelec [filial de la petroliera]); Ceciree Carolina Casanova Rangel (gerent de recursos humans d’electricitat de caracas [filial de Pdvsa]); Rocío del Valle Maneiro (ambaixadora de Veneçuela a la Xina del 2004 al 2013); Ruben Darío Figuera Olivari (membre de l’Institut Nacional de Canalitzacions); Ramon Elías Morales Rossi (secretari de seguretat ciutadana de Caracas); Luis Abraham Bastidas Ramírez (gerent del departament de logística de Pdvsa i cosí de Rafael Ramírez, exministre d’Energia i expresident de Pdvsa, amic íntim d’Hugo Chávez, pes pesant del règim i presumpte cap a l’ombra de tota la trama); Gerardo Elías Esteves Duque (secretari general del govern del districte metropolità de Caracas); i Carlos Enrique Luengo Herrera (vicepresident de recursos humans a Cadafe [filial de Pdvsa]).

La resolució de la Batllia s’acompanya de les informacions perquè la Interpol actuï i els pugui arrestar. La voluntat de Mingorance, que en realitat no serà qui continuï amb aquestes accions perquè el mes vinent deixa la Batllia especialitzada per passar a ser magistrada del Tribunal de Corts, és que els dotze acusats puguin ser extradits a Andorra per ser interrogats sobre les presumptes activitats il·lícites.

Els principals caps de la trama, però, no estan en aquest llista, ja que es troben arrestats o a Veneçuela, Estats Units o Espanya. El cap visible del grup, Diego SalazarCarreño (cosí de l’home fort del règim Rafael Ramírez Carreño); els ex-viceministres d’Energia, Nervis Villalobos i Javier Alvarado; el principal administrador, Luis Mariano Rodríguez Cabello; i l’assegurador, Omar Farías, entre altres, van ser els inicialment imputats. El grup, segons l’aute, unia els càrrecs públics que feien les concessions d’obres amb un equip que es dedicava a cobrar les comissions a les empreses d’un 10 o un 15% si volien obtenir els concursos.

EXEMPLE PRÀCTIC DE COM EL GRUP S'ENRIQUIA A COSTA DE LA PETROLIERA

Canòlic Mingorance detalla desenes d’operacions fraudulentes de diferents tipus que permetien el grup enriquir-se a costa de Pdvsa. Un dels casos és paradigmàtic del flagrant modus operandi. La filial nord-americana de Pdvsa Citgo Petroleum estava construint un oleoducte a l’Estat d'Anzoategui. Per fer la canonada contracta una empresa local anomenada Cofab a canvi de 21 milions de dòlars. Automàticament, Cofab convoca “curiosament”, segons recull l’aute, una junta d’accionistes a la seu de Citgo, a Houston, i aprova augmentar el capital social de l’empresa. Les accions són adquirides per un ciutadà nord-americà que automàticament les ven a Eudomario Carruyo, que és el director financer de Pdvsa i la persona que autoritza els pagaments. A través d’una societat pantalla anomenada Biford passa a tenir, el 22 d’octubre del 2008, el 36% de l’empresa a la qual la filial de Pdvsa li ha concedit els 21 milions d’euros. Però per intentar amagar la jugada, el mateix Carruyo ha venut les accions a Diego Salazar (el cap de la trama) per dos milions de dòlars que són enviats al compte de Carruyo, a BPA, el 4 de juliol. Per tant el pagament es realitzen tres mesos abans que Carruyo hagi signat el contracte que li atorga les accions. El grup passa a tenir les accions de l’empresa que ha rebut la concessió.