SEGURETAT SOCIAL
El Col·legi de Fisioterapeutes bloqueja la proposta de limitar sessions
La manca d’acord entre la Seguretat Social i els professionals paralitza l’aplicació del conveni, que limita el nombre de sessions
La proposta del consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) de limitar el nombre de sessions subvencionades de fisioteràpia està paralitzada pel desacord amb el Col·legi Oficial de Fisioterapeutes d’Andorra, qui ha presentat queixes formals i ha manifestat la seva intenció de no signar el conveni. Aquest posaria en marxa un forfet que donaria dret a 10 sessions prescrites pel metge de capçalera, sense haver de demanar el consentiment previ de la CASS. Una vegada esgotades aquestes sessions, un metge rehabilitador seria l’encarregat d’avaluar al pacient, podent autoritzar un segon forfet d’entre 10 i 20 sessions com a màxim.
Així ho explica la degana del Col·legi de Fisioterapeutes, Edith Rascagneres, que rebutja la proposta de la CASS i recorda que existeix la possibilitat de, de moment, no signar el conveni. “No podem aplicar de forma unilateral tants canvis perquè tot es pacta i són convenis que hem de signar. Si el Col·legi no està d’acord, pot no signar”. Rascagneres aclareix que en aquest cas els col·legiats podrien continuar exercint, però a l’usuari no se li reemborsaria el cost del tractament, per la qual cosa “no convé a cap de les parts no arribar a un acord”.
La degana explica que el Col·legi de Fisioterapeutes té establert un marc orientatiu de nombre de sessions per a cada patologia, però considera que no s’ha de posar cap límit perquè “cada persona reacciona de manera molt diferent a la patologia i al procés de recuperació”, fet que pot fer variar la llargària del tractament. Rascagneres creu que “les xifres que han presentat [la CASS] ni es poden argumentar ni estan ben pensades”.
Més control mèdic
Un dels motius pels quals el Col·legi de Fisioterapeutes rebutja la proposta és la situació en què aquesta deixaria els pacients de patologies cròniques, que necessiten sessions setmanals de forma indefinida. D’aquesta manera, es limitaria el tractament també per a aquest tipus d’usuaris, per la qual cosa els col·legiats consideren que s’ha de revisar i modificar el plantejament.
D’altra banda, la degana admet que “s’hauria de fer algun control més acurat per part de la Seguretat Social” per evitar que persones que no necessiten tractament abusin del nombre de sessions de fisioteràpia. Rascagneres atribueix la responsabilitat d’aquest control als metges, els quals pensa que haurien de revisar les necessitats dels pacients per corroborar que necessiten tractament; i a la població, a qui demana “sensibilitat” perquè “quan s’estira la corda, al final es trenca”, en referència a l’accés a la sanitat.
La proposta del consell d’administració de la CASS hauria d’haver-se començat a aplicar a partir del mes de juliol, però la manca d’acord amb el Col·legi Oficial de Fisioterapeutes i les queixes presentades han bloquejat la seva posada en marxa. Edith Rascagneres assegura que els col·legiats ja s’han reunit i la seva decisió és unànime. Ara esperen concertar un data amb la CASS per debatre el conveni: “És sempre un estira-i-arronsa”.
L'OBERTURA ECONÒMICA ELEVA L'OFERTA DE FISIOTERAPEUTES A 168 PROFESSIONALS
L’obertura de les professions liberals han elevat el nombre de professionals de la fisioteràpia amb permís d’exercici a 168. Edith Rascagneres assegura que ja van advertir de la possibilitat que amb l’obertura econòmica augmentés notablement el nombre de fisioterapeutes amb consulta al país. Segons indica la seva degana, “moltes persones van dir que el mercat regularia aquestes xifres”, però apunta que “hi ha una llei d’economia que diu que com més oferta, més demanda”. Això, explica, significa que l’increment del nombre de professionals de la fisioteràpia ha comportat una crescuda de la demanda d’aquest servei. Aquest fet també es deu, precisa, a la cada vegada més àmplia varietat de patologies a tractar pels fisioterapeutes, ja que a més de “fractures d’ossos i problemes d’esquena”, ara també atenen pacients amb vertígens, problemes d’incontinència, respiratoris, etc. Referent al cost que pot suposar aquest augment del nombre de fisioterapeutes per a la Seguretat Social, Rascagneres creu que aquest es compensaria amb el servei que ofereixen als treballadors amb patologies, fins i tot cròniques: “poden dir que s’ha elevat la despesa en fisioterapeutes, però també s’han reduït els dies de baixa dels treballadors” i, per tant, el cost derivat dels aturs de treball.