dia de Meritxell
“Des d'ara mirarem el santoral”
Els turistes que han vingut aquest cap de setmana es mostraven sorpresos i decebuts quan veien les botigues tancades. Mig de broma mig seriosament, demanaven que el preu de l’habitació fos més econòmic o que mirarien les dates religioses per no coincidir.
“Des d'ara mirarem el santoral”
L’avinguda Meritxell era ahir a la tarda un carrer desert. No de persones perquè n’hi havia força, sinó de botigues, les quals, evidentment, estaven tancades. Això feia que els turistes que passejaven per un dels carrers comercials de referència estiguessin atònits davant d’aquest panorama. La immensa majoria eren catalans que poden gaudir de quatre dies de festa, però molts havien pujat a fer les seves tradicionals compres andorranes de cap de setmana i els més agosarats s’havien arriscat pujant només unes hores. Tots ells, però, compartien dues coses; per una banda, el desconeixement absolut de la festa nacional i, de l’altra, la “decepció” perquè els hagués tocat justament a ells. La Mercedes García i l’Òscar Lama tenien el pack complet. “No sabíem que avui era festa i pensàvem que estaria obert. Si ho haguéssim sabut potser hauríem vingut diumenge”, deia ell mentre ella reia afirmant que “des d’ara mirarem el santoral”. La seva història és més o menys la mateixa que la de la majoria de gent. “Avui ens ha tocat fer una caminada per aquí i hem vist capital. Què hi farem”, comentaven resignats.
El Juan José Benítez esperava a la plaça de la Rotonda mentre la seva dona havia entrat a l’oficina d’informació per intentar saber què podien fer en un dia com aquest. La seva indignació era més important perquè ningú en el moment de fer la reserva a l’hotel els havia advertit de la situació que es trobarien. “Vam agafar només una nit d’hotel però aleshores no ens van dir res i com a mínim, crec que hauria de ser un pèl més barata del que és habitual, perquè la veritat és que no sabem què fer. Esperem a demà per aprofitar el dia però dilluns nosaltres treballem.” Amb humor però reflectint la seva decepció el Juan José reconeixia “que si ho hagués sabut, evidentment no hauríem vingut. Sort que alguns bars sí que estan oberts, que si no...”.
Precisament que alguns establiments de restauració estiguessin oberts és el que va “salvar” el dia a moltes de les parelles i famílies que han vingut. L’Antonio tampoc coneixia la festivitat d’ahir i per això, amb la seva parella va decidir fer un viatge llampec per passar unes hores, però quan van veure la situació es van sentir una mica decebuts. “Estem de vacances no gaire lluny d’aquí i havíem decidit fer unes compres i tornar, però veig que no podrà ser”, somreia. També afegia que “com a mínim hem pogut dinar, hem fet una caminada i ara ja tornarem”. El José Marcos i la Julia Martínez també van venir sense cap informació, fet que els va deixar una mica “amb cara de ximples” però ells sí que tenien recursos. “Quan ho hem vist hem decidit canviar les entrades de Caldea de demà a avui i així no perdem el dia”, indicaven. A la Josefa Rodríguez i al Julio Codina aquesta situació els ha costat una habitació d’hotel perquè la seva idea era només pujar un dia a fer “les compres de rigor, però com que ens ho hem trobat tot tancat hem decidit agafar una habitació a corre-cuita i ja les farem demà. Així no desaprofitem el dia, però la veritat és que ens hem quedat una mica decebuts”. El Genís Fernández i la Tània Castro també van saber reconvertir la situació. “Nosaltres estàvem a la Cerdanya i volíem fer compres però quan hem vingut i ens ho hem trobat tot tancat ens han comentat la pujada al santuari i ens hem animat”, afirmava.
Alguns, però, sí que sabien que ahir era el dia de Meritxell i que, per tant, les botigues estarien tancades. És el cas del Laureà Rogés i la seva família. “Sí que ho sabíem però com que tenim els quatre dies de festa no ens importa. Em sembla normal que en un dia com avui tot estigui tancat però hem trobat un lloc per menjar i les benzineres estaven obertes, així que tot ha anat bé”, reia. També ho sabien el José Enrique i l’Alba, una jove parella de Saragossa, però que se’n van assabentar en un supermercat. “No teníem ni idea fins que ahir [per divendres] ho vam veure en un cartell d’un súper i ens vam quedar aixafats.” Tard també ho van saber el Francisco Garcia i la Laura Moreno, que volien passar el cap de setmana. “Ens ho van dir a la Seu. Tothom té dret a fer festa i ens relaxarem avui i comprarem demà.”
