El Govern assegura que hi haurà 54 pisos socials en dos anys

Es tracta de pisos que estaran destinats a persones amb discapacitat, dones que hagin patit violència masclista, joves extutelats en procés d’emancipació, persones que tenen dificultats econòmiques i també per a les famílies refugiades que arribin al país. Espot va fer menció a “dos convenis molt importants” que s’han signat amb la Fundació Privada Armor i amb la CASS per fer pisos socials al carrer Ciutat de Valls d’Andorra la Vella i al Solà d’Enclar, on es farà un centre per a joves amb problemes conductuals i una part d’habitatges per a persones en risc d’exclusió. “Que en sis anys passem del no-res a 54 pisos jo crec que corrobora d’una forma clara l’aposta que fa aquest Govern per l’habitatge social”, va remarcar Espot.

Disposició dels cònsols

També la cònsol d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, va recordar que la capital ja disposa dels pisos de Jovial per al jovent i l’Hostal Calones per a la gent gran, però es va mostrar disposada a estudiar fer-ne més. “A Andorra la Vella ja donem servei amb dos equipaments i no constatem que hi hagi una necessitat pròpia a la parròquia”, va dir, i va matisar que “una altra cosa és a nivell de país”. “Llavors parlem-ne, mirem els números i les necessitats i veiem les possibilitats que hi ha”, va remarcar. En aquest sentit, va subratllar que “està bé posar-ho sobre la taula i parlar-ne”.

Igualment, el cònsol d’Ordino, Josep Àngel Mortés, va admetre que “no hi ha l’habitatge social que hi hauria d’haver” tot i que “hi ha comuns que sí que van fer esforços en el seu moment”. Tot i així, va dir que és una qüestió de competència de Govern i va assegurar que les corporacions locals s’hi posen a disposició per “donar el màxim d’informació possible”.

Crítiques de PS i Liberals

PS i Liberals van criticar la inacció de Govern en matèria d’habitatge. El conseller del PS Gerard Alís va assegurar que “les úniques iniciatives que hi ha hagut en matèria d’habitatge social van vindre per comuns governats per socialdemòcrates”. En aquest sentit, va afirmar que “hi hauria d’haver habitatges socials” i “solucions que permetin flexibilitat dintre de promocions d’habitatges perquè tothom pugui viure dignament”. La consellera liberal Judith Pallarés, de la seva banda, va denunciar que “el tema cada cop és més preocupant i les solucions més difícils”, i per contra “no existeixen polítiques d’habitatge”. “Alguna cosa s’ha fet, però no hi ha una política nacional en relació a l’habitatge”, va sentenciar, i va afegir que “els comuns hi haurien d’estar implicats perquè tenen més dades sobre el lloguer”. “Aquesta qüestió no s’hauria d’allargar massa i sense cap dubte s’haurà d’afrontar molt clarament als programes electorals”, va dir.

Des de DA, el conseller general Marc Ballestà va carregar contra el PS per voler “ser els abanderats i apropiar-se de la iniciativa de l’habitatge social quan mai ha estat posat sobre la taula per part de cap grup polític”. En aquest context, es va mostrar partidari d’“estudiar i analitzar” la proposta del Raonador perquè “és veritat que a Andorra no hi ha hagut gaire experiència i cal veure si el desenvolupament dels projectes que s’han tirat endavant han donat fruits”. “Hem de veure què aportarien”, va concloure.

ESPOT VEU BÉ ESTUDIAR FER UN INSTITUT DE L'HABITATGE

El titular d’Afers Socials va valorar positivament la proposta del Raonador d’impulsar un institut dedicat a l’habitatge, que va dir que hauria de tenir suport públic però actuar amb “certa independència de les administracions públiques”. Tot i així, va defensar que s’haurien de definir molt bé quines competències i atribucions té l’organisme. “Voler crear un institut andorrà de l’habitatge sense acompanyar-lo d’unes atribucions molt específiques, unes competències ben fixades i amb un pressupost que li permeti actuar la creació no tindria sentit”, va argumentar, assenyalant que “si realment l’hem de dotar de competències efectives i reals i d’un pressupost concret no ho veig malament”. D’aquesta manera, va explicar que és una proposta que es podria abordar en el marc de la tramitació parlamentària de la llei de mesures urgents per combatre el problema de l’habitatge de lloguer. El conseller Marc Ballestà, de la seva banda, va compartir la idea d’impulsar un institut dedicat a l’habitatge per agrupar tota la informació de què disposa l’Administració en un únic ens. Amb tot, va apuntar que caldrà veure “si ha de ser un institut independent com proposava el Raonador o podria ser un organisme dins la pròpia Administració”. “Creiem que sí que seria positiu tindre aquesta informació de cara a fer una anàlisi més acurada i lluitar de manera més eficaç contra el problema”, va refermar. La consellera liberal Judith Pallarés va explicar que el debat sobre la creació d’un institut de l’habitatge s’hauria de produir en el marc del tràmit de la llei al parlament i a partir d’aquí planificar les accions a desenvolupar. A més, va apostar per obrir el debat a tots els actors econòmics concernits en qüestions d’habitatge, com l’Agia, el sector de la construcció, els comuns i el Govern.