La Batllia investiga la compra de l'edifici de El Cedre el 2006

L’adquisició de l’Hotel Cerqueda a canvi de tretze milions d’euros per crear un centre sociosanitari que es convertiria en El Cedre, va estar envoltada de polèmica quan es va efectuar l’operació, a finals del 2006. El govern liberal d’Albert Pintat, amb Montserrat Gil de ministra de Salut, va ordenar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) que adquirís l’immoble amb el compromís que passaria a pagar-li un lloguer. Els diners de la CASS, que llavors presidia Francesc Gran, van sortir del fons de reserva de les pensions. El Partit Socialdemòcrata, liderat per Jaume Bartumeu, es va oposar de forma frontal a l’adquisició entenent que la Seguretat Social no havia d’utilitzar els fons de reserva de les pensions per adquirir l’immoble. La investigació s’ha endegat per saber si es va pagar un sobrepreu, i en cas que fos així, quins van ser els motius o qui se’n va beneficiar.

La batlle Maria Àngels Moreno està analitzant l’operació per constatar si la xifra pagada era adient. Es tracta d’una línia més d’investigació des que Moreno va començar a indagar les antigues operacions fetes al voltant del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) arran de la querella presentada pel PS. Moreno, més enllà de les irregularitats presumptes més recents, ja va entrar d’ofici en afers de governs liberals, com en la concessió per al transport sanitari, on s’han imputat tant els empresaris implicats com els responsables polítics.

L’executiu liberal va decidir que calia crear un centre sociosanitari però no tenia fons per adquirir-lo. El Govern d’aquell moment va ordenar a la CASS que comprés l’Hotel Cerqueda, pel qual li el pagaria un lloguer i remodelaria per convertir-lo en un centre geriàtric (El Cedre). L’acord de compravenda de l’Hotel Cerqueda va ser fixat en 13.072.013 euros i el crèdit extraordinari per pagar-lo va quedar aprovat en una sessió del Consell del 14 de desembre del 2006. Tant Liberals com el Centre Demòcrata Andorrà van donar suport a l’operació, mentre que els socialdemòcrates van votar-hi en contra. Dels més de tretze milions, 10.040.625 euros eren per a la partida d’adquisició de terrenys i 3.031.388 euros per a l’adquisició d’edificis i altres construccions.

Valoració per sota

La valoració econòmica de l’immoble feta el març del 2006 per l’empresa Peritaxa a demanda de la CASS, establia que el valor de mercat de l’Hotel Cerqueda és de 12.397.304 euros. Es van pagar 674.709 euros més del que fixava el peritatge, però a més, segons fonts properes al cas, suposadament hi havia algun altre peritatge mai fet públic. Hi havia, segons denunciava el PS el 2006, un primer informe de valoració econòmica de l’hotel, realitzat per la mateixa empresa el mes de març del 2004, del qual no es va arribar mai a facilitar una còpia. Suposadament aquest informe previ, del qual se sospita que establia un valor molt més baix a l’edifici, hauria estat demanat per la CASS dos anys abans que el govern liberal obligués a comprar l’edifici.

Les queixes polítiques del PS es dirigien també a un informe de la viabilitat de convertir l’Hotel Cerqueda en un centre sociosanitari i que fos de data 9 de maig del 2006, és a dir, uns quants dies posteriors a l’anunci de l’acord entre la CASS i el Govern que manava llavors per a la compra de l’edifici. El document es limitava a detallar en mig foli que l’edifici, un cop realitzades les obres necessàries per adaptar-lo a un programa de geriatria, podria ser adequat com a centre geriàtric.

L’altra gran polèmica va girar al voltant de si la CASS, que venia de perdre prop de 30 milions d’euros per les inversions d’alt risc de l’era Ubach, havia de destinar diners del fons de pensions a adquirir un edifici per després llogar-lo a l’executiu. El PS denunciava que la CASS ni tan sols tenia un estudi sobre quina era la rendibilitat que donaria l’operació al fons de pensions. Els liberals defensaven que era una forma de diversificar les inversions del fons sense assumir un gran risc i que l’espai de l’Hotel Cerqueda era ideal per a un centre sociosanitari. Els liberals també consideraven encertada la implicació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en un equipament per a la gent gran, perquè beneficiaria socialment els seus pensionistes i d’altra banda milloraria la qualitat dels serveis i alhora permetria racionalitzar els seus costos.