Denuncien “pressió d'Espanya” pels llaços grocs

En aquest sentit, però, Viver va expressar que entén el posicionament “neutral” de l’executiu andorrà “perquè qualsevol govern amb seny faria el mateix”, si bé va manifestar el seu rebuig a l’acció contra els llaços durant la recent prova ciclista. “Deuen estar esperant a veure com acaba el procés o quin grau de voluntat política té el poble de Catalunya respecte de la seva independència per definir-se”, va dir. Tot i això, va voler remarcar que “el poble català ha d’aconseguir per si mateix la independència” i que “confiar-la al reconeixement exterior és equivocar-se”. Respecte als actes per a l’1 d’octubre, Viver va avançar “que n’hi haurà bastants”, si bé va dir que les organitzacions independentistes els estan estudiant.

“Homenatge als exiliats”

Precisament, Viver va ser un dels organitzadors de la marxa anomenada Camins de tornada, que es va celebrar ahir entre la cota 2.000 de Naturlandia i el poble català de Bescaran. En concret, va explicar que l’acció, organitzada per l’ANC de l’Alt Urgell, va consistir en una marxa pacífica “per homenatjar totes aquelles persones que van haver de sortir de Catalunya per la guerra civil espanyola i la dictadura”, així com “els polítics independentistes que ara es troben exiliats”. De fet, Viver va explicar que “en aquesta zona hi va haver una ruta històrica per fugir de la repressió”.

L’acte va aconseguir reunir una desena de persones, que van sortir de Naturlandia pels volts de les deu del matí i van recórrer prop de set quilòmetres a través de camins forestals, entre els quals destaca el coll de Pimes, fins arribar a Bescaran pels volts de la una del migdia.

“Vam escollir aquesta ruta perquè alguns veïns de Bescaran ens van comentar que la guàrdia civil va abatre republicans prop de la frontera amb Andorra i vam trobar que tenia les condicions simbòliques”, va afirmar. Així mateix, Enric Viver va destacar que “els nostres coneguts a Andorra ens van dir que el pas de la Rabassa havia estat un lloc de fugitius”. No obstant això, el membre de l’ANC va posar l’accent que l’acció no va comptar amb la participació de cap organització de l’independentisme català al Principat.

“Com a CDR d’Andorra i ANC d’Andorra no hi ha hagut cap col·laboració, tot i que sí que ens van servir per fer el contacte inicial amb la zona escollida”, va ressaltar.

Tots els ‘camins de tornada’

L’acció Camins de tornada, no tan sols va tenir lloc entre Andor­ra i l’Alt Urgell, sinó que diverses entitats independentistes van celebrar també les seves marxes a la Vall d’Aran i a l’Empordà. En el cas aranès, la Taula per Aran va organitzar la caminada entre Pont del Rei i Les.

A l’Empordà, l’acció va començar a la localitat francesa de Morellàs i les Illes i va acabar al municipi català de la Vajol, a tocar de la Jonquera. Aquesta última va estar coordinada pel CDR Empordà-Vallespir i va aconseguir aplegar més de tres-centes persones, segons van informar els organitzadors.

POCA ACTIVITAT RECENT AL CDR DEL PRINCIPAT

Enric Viver va atribuir la poca activitat recent del CDR d’Andorra a la reactivació de les mobilitzacions organitzades per les entitats històriques de l’independentisme, com ara l’ANC i Òmnium Cultural. “La raó que puc donar-te és que, hipotèticament, jo diria que en el moment que el govern espanyol va escapçar les entitats i va aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola, llavors van sorgir les organitzacions més en l’àmbit popular dels CDR”. “Aquests”, va continuar, “van fer la seva feina de resistència i ara les entitats ja han recuperat part de la seva estructura i jo diria que moltes persones dels CDR estan una altra vegada entrant a mobilitzacions més convocades per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium”.