Malestar entre els metges per la compensació del sistema referent

La qüestió de la compensació ja va estar sobre la taula. La Seguretat Social va voler-la incloure quan es van abordar les noves tarifes de les consultes mèdiques. Però finalment l’executiu va aprovar aquesta modificació el maig passat –els preus de les visites es van apujar per posar-los en línia amb els que hi havia abans que s’abaixessin el 2012 com a mesura anticrisi– i la compensació per al referent va quedar aparcada.

Els facultatius consultats van recordar que acceptar ser referent comporta unes obligacions afegides que són importants. Apunten que hauran de fer un control personalitzat de cada pacient i acudir al domicili de manera obligatòria si ho demana per impossibilitat de desplaçar-se fins a la consulta. Desplaçament, afegeixen, que els pot fer perdre d’altres visites. De fet, el model està basat en el francès, que ja preveu aquests incentius, i així es va recollir al conveni amb la CASS, que va establir les bases del nou model. Però ni tan sols s’ha donat una xifra aproximada de les quanties ni tampoc en funció de com es pagarà, si serà un fix per pacient, per exemple, o si es buscaran d’altres variables, assenyalen.

El reglament d’accés a l’assistència sanitària pública, que és el que regula les bases del nou sistema i fixa deures i obligacions dels referents, sí que cita la creació de la comissió de seguiment de la via d’atenció integrada i que una de les missions d’aquest organisme serà proposar al Govern “fórmules d’incentivació” per al metge referent, tant el de primària com l’especialista. Però no en desenvolupa quines. El mateix text sí que apunta que l’executiu, amb el SAAS i els propis col·legis professionals, han de vetllar per reforçar la formació dels metges. Però no es fa referència a un sistema d’incentivació de tipus econòmic.

DEMANDA PER PODER SER TAMBÉ REFERENTS DE PACIENTS MENORS

L’Associació de metges d’atenció primària es mostra prudent respecte de la que és tot just l’ar­rencada d’aquest canvi d’hàbits que ha de suposar el metge referent. No obstant això, a data d’avui ha significat poca cosa més que el fet que els pacients han començat a triar qui volen que sigui el seu professional de referència. Què ha de significar per a la feina del dia a dia dels metges encara està per veure. “No podem dir que és un plus de feina, de moment no podem dir-ho”, afirma la doctora Margarida Masardo, de l’Associació de metges de capçalera, qüestionada sobre el tema. Sí que admet que hi ha “inquietud” respecte al que ha de suposar la tasca de tipus administratiu. “El que demanem és que es minimitzi al màxim, la nostra feina és fer medicina general i no administrativa”, va manifestar Masardo. Malgrat que tot estigui en un estadi inicial, els metges sí que troben ja un primer error de plantejament en el sistema. El fet que un metge de capçalera no pugui ser referent d’un menor de 14 anys. Tal com està establert el model, fins als 13 anys el professional de referència ha de ser un pediatre. Dels 14 als 17 les famílies ja podran escollir entre pediatre i metge d’atenció primària. Una divisió que no entenen els metges de capçalera perquè tenen pacients menors d’edat. “Visitem molts nens des del naixement i fem visites d’urgència i és una llàstima que els pares no puguin escollir el de capçalera com a metge generalista referent”, va manifestar Masardo. El col·lectiu entén i aplaudeix que infants i adolescents tinguin un pediatre però considera que s’haurien de poder compatibilitzar les dues opcions, atès aquesta relació metge-pacient que ja existeix. A França, on funciona el model de metge referent, aquesta distinció no es dona, recorda Masardo. Aquest desacord ja s’ha comunicat i confia que es corregeixi properament. “També penalitzes les famílies que hauran de pagar la consulta íntegra”, va afirmar, en no poder-se beneficiar del règim de tercer pagador si van amb el nen amb un metge de capçalera. En relació amb la mesura, la del tercer pagador, el col·lectiu la celebra: “És evident que és un punt positiu per als pacients que no han d’avançar el cost total de la visita.”