Rebutgen tornar als Cierco els diners que tenien a BPA
Els diners van ser utilitzats per compensar el desequilibri després de la intervenció del banc
Rebutgen tornar als Cierco els diners que tenien a BPA
La secció administrativa del Tribunal de Batlles ha rebutjat la petició de la família Cierco i tretze de les seves societats perquè els tornessin els diners que tenien a Banca Privada d’Andorra quan es va intervenir l’entitat després de la nota del Tresor dels Estats Units que qualificava el banc com a risc de primer ordre en blanqueig de diners a escala internacional. La llei de resolució d’entitats financeres que es va aplicar a BPA preveia un ordre a l’hora d’utilitzar els recursos per compensar el desequilibri financer que va quedar a l’entitat. Els accionistes eren els primers de la llista de qui s’utilitzaven els diners per garantir que tots els clients de l’entitat poguessin recuperar les quantitats que tinguessin en els seus comptes.
La quantitat que tenien els Cierco i les seves societats dins dels comptes de BPA no ha transcendit, però se sap que l’AREB va utilitzar uns 21 milions d’euros d’accionistes que estaven en els comptes del banc. D’aquesta xifra la majoria pertanyia a la família Cierco, segons van explicar el 2015 fonts properes al cas, i es calculava que superaven els deu milions d’euros. Els Cierco consideraven que la utilització d’aquests diners per cobrir el desequilibri financer de l’entitat era il·legal. Al·legaven que era inconstitucional i que “existien molts altres mecanismes per aconseguir liquiditat”. També incidien que no es va respectar el principi pel qual “cap accionista ni creditor no pot suportar pèrdues més elevades de les que suportaria en el marc d’un procediment concursal”. L’AREB va contestar que quan es va actuar en els comptes dels Cierco ja s’havien esgotat “els mitjans per obtenir liquiditat i recapitalització per vies externes”, i que si s’hagués aplicat un procediment concursal els Cierco haurien tingut la mateixa conseqüència però hauria estat “molt més greu per als clients i la plaça financera”.
Els batlles Xavier Colom, Immaculada Rodríguez i Sònia Tumi han fixat que la llei de resolució d’entitats bancàries preveia la utilització dels diners dels comptes dels accionistes i no hi ha indicis d’inconstitucionalitat. S’estableix que l’AREB estava protegint “els dipositants de l’entitat intervinguda minimitzant les seves pèrdues”. Les actuacions de l’AREB “no constitueixen una intervenció desmesurada ni tampoc lesionen, a raó de les finalitats perseguides, l’essència al dret a la propietat dels demandants”. També es remarca que els Cierco no han aportat cap element substantiu que demostri que en cas que s’hagués aplicat un procediment concursal a BPA no hauria tingut les mateixes conseqüències per als seus comptes al banc. La Batllia no decideix condemnar cap part amb les costes i es pot recórrer contra la decisió al Tribunal Superior.