Salut

El director del SAAS aposta per reduir fàrmacs a la gent gran

Josep Maria Piqué assegura que prescriure més fàrmacs no és sinònim d’efectivitat i aposta per receptar menys medecines i fer més seguiment

El director del SAAS aposta per reduir fàrmacs a la gent granE. R.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El director general del SAAS, Josep Maria Piqué, creu que els avis estan “sobremedicats”. En una entrevista al Diari, el director general de la parapública considera que prendre més medecines no garanteix una major efectivitat, i que per tant el que cal és reduir el nombre de fàrmacs que es prenen les persones de la tercera edat. Alhora, manifesta que és necessari fer un seguiment més controlat de les prescripcions, així com del seu estat de salut i de l’evolució de les possibles malalties cròniques que puguin patir.

“Els avis sobremedicats que van amb el pastiller, a vegades no s’han adonat que porten tres antinflamatoris diferents i que el grau d’encert amb les medicacions és al voltant d’un 50 o d’un 60%”, explica el director general de la parapública, que afirma que “això ens costa uns diners terribles i a sobre, al final, els fa mal”. “Aquí el que s’ha de fer és menys medicació i la poca que hi ha, ben controlada”, manifesta Piqué, que no creu que això pugui generar controvèrsies amb les empreses farmacèutiques.

“Els farmacèutics volen vendre més, això és evident i lícit, però per això hi ha el sistema sanitari, que és qui ha de dir què s’ha de gastar i què no s’ha de gastar”, diu Piqué, que creu que aquestes empreses ara estan treballant més en nous medicaments per combatre el càncer que no pas en fàrmacs contra malalties com la hipertensió. Assegura que les noves medicines que apareixen ara “tenen uns costos enormes” i que “cal treballar per racionalitzar això”. “Nosaltres ens enfrontarem a les farmacèutiques moltes vegades”, diu el director general del SAAS.

CANVIS DE PARADIGMA

La reducció del nombre de medicaments forma part d’un seguit de mesures per racionalitzar la despesa mèdica que s’emmarquen dins de la reforma sanitària. Piqué creu que el fet que l’esperança de vida augmenti comporta que els ciutadans “convisquin” amb malalties i que per tant, el paradigma està canviant, ja que ara “les necessitats són diferents”. “El sistema sanitari del món està pensat per a les malalties agudes”, explica el director general de la parapública, que considera que ara cal posar més emfasi a “anticipar” l’aparició de les patologies i fer un control més exhaustiu de la seva evolució. Piqué manifesta també que “el paradigma del malalt crònic és un hospital sense llits” i que el pacient el que necessita és “un sistema sanitari ben coordinat, aquell en què en qualsevol moment sàpigui quines són les seves necessitats”. Per això, creu que el que caldrà fer és “estar molt al costat del malalt” a través d’atencions al domicili i més consultes d’infermeria o telefòniques.

“Podem resoldre problemes, que si ningú els detecta, allò acaba dins d’urgències, que no és un bon lloc per resoldre les coses”, expressa Piqué, que creu que la transformació del nou model sanitari no comportarà una reducció dels recursos, sinó que el que caldrà serà “transvasar-los”. “Els recursos que ara estem utilitzant amb aquesta forma d’organitzar-nos els hem d’anar traient per posar-los a un altre lloc”, diu el director general de la parapública. Alhora, afirma que també s’estan fent “esforços” per incrementar les intervencions de cirurgia ambulatòria. En tot cas, Piqué assegura que “s’està treballant intensament” amb la reforma sanitària i que les mesures que s’aplicaran no es deuen “en absolut perquè hi hagi un dèficit econòmic important”. “El problema és que amb els diners que es gasta el país, probablement podríem fer les coses una mica millor”, lamenta.

ÈMFASI AMB LA INVESTIGACIÓ

Piqué insisteix en la investigació mèdica perquè “abans que el malalt emmalalteixi, nosaltres podem començar a tenir dades de predicció del que li pot passar” i considera que és clau conèixer “els antecedents personals” i “familiars”, les “condicions genètiques” sobre els “estils de vida del malalt o la seva actitud davant la vida” per poder determinar les línies d’actuació davant de cada situació.

tracking