nou corpus legal
El divorci es podrà fer sense una separació prèvia
La proposició de llei de la persona i la família permetrà la dissolució directa d’un matrimoni i no caldrà que s’hagin d’exposar les causes
El grup parlamentari demòcrata va presentar ahir la proposició de llei qualificada de la persona i de la família on destaca el fet que a partir de la seva aprovació ja no serà necessari que una parella al·legui les causes per demanar el divorci, sinó que es podrà fer directament i de forma “unilateral”. “No caldrà, com fins ara, anunciar les raons o les causes per poder-se separar o divorciar, sinó que es tindrà en compte la voluntat unilateral de ruptura d’un dels dos cònjuges”, va explicar la consellera general Sofia Garrallà, que afirmava que la novetat “és que no s’haurà de seguir un primer procediment de separació per posteriorment divorciar-se, sinó que aquest es podrà obtenir directament”. Tot i així, “això no vol dir que sempre s’hagi de fer d’aquesta manera, perquè qui ho vulgui, podrà seguir amb el sistema actual. Separar-se primer i seguir amb el divorci quan ho creguin convenient”.
Una de les principals raons per les quals s’ha decidit motivar aquest canvi és el fet que anunciar les causes implicava la “culpa” d’alguna de les dues parts, i per a Garrallà, un matrimoni es pot trencar sense que cap d’elles la tingui. “El fet d’haver de dir una causa, el que buscava és que hi hagués un culpable de la separació, i avui en dia aquest pretext no hi pot ser”. En aquest sentit defensava que cal “actualitzar alguna terminologia o alguna norma que havia quedat antiquada perquè en molts divorcis no hi ha culpables, sinó que senzillament s’acaba el vincle afectiu”.
La consellera general va indicar que aquesta proposició de llei s’havia treballat des del principi de legislatura i que la redacció del text s’havia fet amb les aportacions dels Col·legis de notaris i d’advocats i amb el coneixement de l’oposició. Per això no veu motius perquè no es pugui aprovar en aquest mandat.
Harmonitzar els tipus de família
El text que va presentar ahir Garrallà vol “harmonitzar” els diferents corpus legals existents que són “aplicables a les diferents institucions que integren el dret de la persona i el dret de la família” i, segons va dir, es podria integrar al Codi civil. A més del matrimoni, les unions estables de parella també han estat objecte de “modificacions puntuals” per “harmonitzar els drets que es donen als seus membres comparats amb els dels cònjuges d’un matrimoni o d’una unió civil”. Per exemplificar-ho, la consellera general demòcrata va recordar que “a efectes jurídics, actualment estan equiparats, però les relacions estables de parella sí que tenen uns efectes que podien ser diferents, per exemple en el cas de l’habitatge, on a diferència dels altres, un dels dos convivents podia tenir més dret que l’altre a mantenir-lo. Ara ho actualitzem perquè siguin els mateixos efectes per a tothom”.
En el cas dels drets de la persona, el text no inclou cap canvi “significatiu” respecte a l’actual però sí que es fa constatar que els menors a partir de 12 anys hauran de ser “informats i escoltats” abans que es prengui una decisió important que els afecti. “És un precepte que deriva de la jurisprudència dels tribunals en relació als menors i ara l’apliquem també a la llei”, va dir Garrallà.
Finalment també es fa referència a casos concrets del dret internacional sobre preeminència de legislacions per “facilitar que si els dos viuen a Andorra, se’ls apliqui la llei d’aquí”. Per exemple, si un dels cònjuges és apàtrida o no es pot determinar la seva nacionalitat, “s’aplicarà la llei del seu lloc de residència” o si un dels dos és estranger, “s’aplicaran les prescripcions del país de residència un cop s’hagin casat o la de l’Estat on mantenen els vincles més estrets”.
SENSE FILIACIÓ PER VENTRE DE LLOGUER
El nou text regularà la filiació per naturalesa o per adopció, agrupant-la en un sol títol i unificant els seus drets, però no passa el mateix amb la dels infants nascuts per maternitat subrogada o ventre de lloguer, malgrat que la justícia ha reconegut quatre casos aquest any. Per Garrallà, “no entrem a regular-ho perquè només volíem recopilar i actualitzar la normativa actual, però la nostra jurisprudència ja comença a donar sortida a aquests casos, però insisteixo, no volíem introduir una nova llei sobre això i per tant, no s’ha tractat”.