col·lectius
Els canvis a la llei de professions titulades preocupen els col·legis
Els professionals liberals adverteixen que la modificació suposa “una porta oberta a la discrecionalitat” en l’atorgament de permisos
Ros lloa la lleialtat del Govern amb Espanya en el procés català
“No s’ha resolt el problema, i el neguit per part nostra continua.” La degana del Col·legi d’Advocats i representant del Consell de Col·legis Professionals, Sophie Bellocq, va recordar ahir al Govern que la preocupació per les conseqüències que pot tenir per a ells el projecte de llei de modificació d’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals no s’ha esvaït i que per als col·lectius en cap cas suposa una qüestió menor perquè, denuncien, tal com l’executiu va plantejar, el projecte de llei de modificació –ara a tràmit parlamentari– pot suposar “una porta oberta a la discrecionalitat” en l’atorgament de permisos per a l’exercici d’una professió.
En el darrer consell de ministres del mes d’agost, el Govern aprovava el polèmic projecte de llei i “ens demanem per què ho fan a l’agost quan l’agenda de projectes a tràmit parlamentari està més que col·lapsada”. “Els motius els sabran ells”, va afegir Bellocq, que recorda a l’executiu que ara per ara “no estem a Europa”. La setmana que ve, els representants del Consell de Col·legis tenen una nova reunió amb l’executiu sobre la possible solució al conflicte: els Col·legis s’oposen frontalment al contingut actual del projecte de llei. “Estem en espera d’unes qüestions que vam parlar amb els ministres d’Educació i Interior”, va argumentar la degana dels advocats. El resultat condicionarà quin posicionament prenen a partir d’ara, però Bellocq va admetre el “cansament” per la manera de procedir del Govern, que no els va consultar els canvis, i “s’ha de reaccionar a corre-cuita, en l’últim moment”.
La justificació
La motivació del Govern per a la modificació és que la llei en vigor d’exercici de les professions titulades “restringeix l’accés a les professions titulades a les persones que posseeixin titulacions acadèmiques d’ensenyament superior, de forma que impedeix el reconeixement d’acreditacions professionals que, en no ser titulacions acadèmiques, no poden ser reconegudes acadèmicament”. Per contra, afegeix l’executiu en l’exposició de motius del projecte de llei, “als països del nostre entorn hi ha titulacions o habilitacions professionals, per tant no acadèmiques, però que també garanteixen l’exercici de la professió regulada a la Unió Europea”. És per això que el projecte de llei pretén alinear-se amb la concepció europea i faculta l’executiu a, “mitjançant habilitació especial i de forma excepcional, donar cobertura a les persones que, tot i no tenir una titulació acadèmica, sí que tenen una titulació o habilitació professional que els permet exercir la seva activitat professional en l’àmbit del mercat interior europeu”. Però la degana dels advocats replica que “el nostre país no té la dimensió de França o Espanya i ens estem avançant en coses que no ens hem d’avançar”, tot recordant que en tot cas seran qüestions per tractar en l’acord d’associació. A més, puntualitza, a Espanya aquestes autoritzacions basades en l’acreditació de l’habilitació professional s’obtenen després de superar uns exàmens complementaris, i “aquí, si mires el projecte de llei, l’autorització és discrecional, hi ha poca justificació”.
El projecte de llei té un únic article, que modifica la disposició addicional segona de la Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals i que consta de quatre apartats en què es faculta l’executiu a donar autoritzacions per a l’exercici professional a persones que tot i no tenir ni residència ni permís de treball fronterer, sí que tinguin la qualificació o la reputació professional que la justifiqui, també a residents o nacionals que malgrat no tenir una titulació acadèmica d’ensenyament superior reconeguda a Andorra sí que tinguin una titulació relacionada amb la directiva europea 2005/36 i, finalment, també a residents o nacionals que tinguin una titulació o habilitació que els permeti exercir en l’àmbit del mercat interior de la UE però que no tinguin la titulació oficial corresponent i també atenent a criteris com ara l’experiència o la qualificació.
Reciprocitat
En el primer dels casos, el projecte de llei també preveu que l’autorització no requereixi reciprocitat, el cavall de batalla dels professionals liberals quan es va aprovar l’obertura de la inversió estrangera i de les professions liberals a forans. Bellocq va aprofitar per recordar que no és una qüestió resolta per a professions com la d’advocat amb Espanya perquè, es va queixar, els andorrans “seguim necessitant la dispensa de nacionalitat”.
EL PROJECTE DE LLEI
-La justificació del Govern per al canvi és alinear-se amb els països de l’entorn que permeten l’exercici a persones que tenen una titulació o l’habilitació professional per exercir en l’àmbit del mercat interior europeu.
-El text habilita el Govern a donar autoritzacions a persones que no tinguin ni residència ni permís d’immigració fronterer però sí la qualificació o la reputació professional que justifiqui el permís professional.
-També permet aquesta facultat per a residents o nacionals que no tinguin la titulació d’ensenyament superior però sí una de reconeguda per la directiva europea, o que no tinguin la titulació oficial però sí la titulació o habilitació per exercir en el mercat interior europeu.
-El projecte de llei estableix en tots els casos que es tracta d’habilitacions especials que el Govern pot impulsar per decret. En el primer dels casos, el que afecta no residents, assenyala que les autoritzacions seran per a períodes eventualment successius d’entre 1 i 10 anys. Si són amb caràcter permanent s’ha de complir el requisit de residència o ser fronterer.
-El text indica que el decret d’autorització pot establir condicions o limitacions “d’acord amb l’interès general o les necessitats sectorials del país”.