Govern obre la porta a alliberar per al lloguer pisos de no residents
Joan Carles Camp diu que hi ha habitatges “atrapats” per la Llei d’intercanvi de dades fiscals i que han de tornar al mercat del lloguer
Govern obre la porta a l’alliberament dels pisos buits que estan en mans de no residents, i que no els tenen regularitzats, a través d’un canvi legislatiu de l’intercanvi automàtic d’informació fiscal. Ho va afirmar ahir el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, durant el debat de les dues esmenes a la totalitat presentades pel PS i Unió Laurediana-Independents de la Massana (UL-ILM) al projecte de llei de mesures urgents sobre l’arrendament d’habitatge, que finalment van ser rebutjades. “Per part de Govern, i he tingut ocasió de parlar amb el ministeri de Finances, estem oberts a valorar la possibilitat de fer una modificació de la llei [d’intercanvi de dades fiscals] que pugui aconseguir aquesta finalitat”, va explicar Espot.
D’aquesta manera, el ministre va donar resposta a les paraules del conseller independent de la Massana, Joan Carles Camp, que va assegurar que “està claríssim que la mancança d’habitatges de lloguer és per l’intercanvi d’informació fiscal”. “Si volem celeritat, hem de retornar al mercat els habitatges que estan tancats perquè inversors, que van venir aquí fa uns anys, estan atrapats i no poden vendre ni llogar”, va argumentar.
Per això, el conseller massanenc va proposar una modificació de la llei d’intercanvi automàtic de dades fiscals en què “quedarien exclosos, no només els comptes bancaris destinats a cobrir els pagaments vinculats a l’ús d’habitatge, sinó també els comptes destinats a rebre ingressos vinculats a l’arrendament fins a un màxim de 50.000 euros anuals”.
Aval previ de l’OCDE
Espot, que va agrair la iniciativa de Joan Carles Camp, va voler deixar clar que l’executiu no farà “cap modificació de la llei que no estigui plenament avalada per l’OCDE”. “Hem de dir que són persones que prèviament havien estat avisades que havien de complir amb les seves obligacions fiscals i no podem comprometre la nostra reputació internacional per intentar ajudar mil o dues mil persones que no han complert les seves obligacions al país d’origen”, va sentenciar Espot.
Una llei “equilibrada”
Tot i les recriminacions, el titular d’Afers Socials va defensar en tot moment una llei de mesures urgents sobre l’arrendament que va qualificar d’“equilibrada, realista i raonable”, i va destacar els efectes a curt termini de la taxa sobre els pisos buits. Amb tot, va reconèixer que la norma “no és la panacea”, si bé va subratllar la importància d’actuar i va acusar el PS de voler tombar la coneguda com a llei òmnibus “sense aportar cap projecte alternatiu”.
El president dels socialdemòcrates va sortir al pas de les crítiques i va titllar la política de DA en aquest terreny d’“improvisada”. López va anar més lluny i va manifestar que “cal una revisió de la Constitució per blindar el dret a l’habitatge”. Per la seva banda, el líder de Liberals d’Andorra, Jordi Gallardo, va lamentar que el text “és una aproximació improvisada i poc reflexionada que denota la manca de planificació i previsió per part de Govern”.
En aquest sentit, Gallardo va alertar de la desaparició del departament d’habitatge i va asserir que “si s’hagués tingut, s’hauria pogut preveure aquesta situació”. Una advertència a la qual també es va sumar Pere López. Davant les crítiques de liberals i socialdemòcrates, Espot es va mostrar obert a crear una “estructura” per discutir sobre l’habitatge, participada pel sector privat i públic.
Transferències, aprovades
D’altra banda, a la sessió parlamentària d’ahir es va portar a votació el projecte de llei qualificada de modificació de la llei de transferències als comuns. La norma va sortir finalment aprovada i els 4,4 milions d’euros que van ser anul·lats per la sentència del TC es repartiran de forma igualitària entre els set comuns. Tot, després d’un intens debat en què l’oposició va acusar l’executiu de manca de consens.
El president de Liberals, grup que va optar per abstenir-se en la votació, va defensar un sistema en què població i territori tinguessin més pes. En aquest mateix sentit es va expressar Pere López, que va recriminar a Govern “un criteri arbitrari” a l’hora de repartir les transferències. “Algunes parròquies reben menys d’allò que les pertoca”, va esgrimir. El conseller d’SDP, Víctor Naudi, va titllar la reforma de la llei de transferències de “mediocre” i va afirmar que “es quadren les xifres per transferir diners independentment de les necessitats de cada comú”. El cap de Govern, Toni Martí, va defensar que la llei combina unes transferències “necessàries” i “assumibles” per a l’Administració central.
DA REBUTJA LA PROPOSTA PER AL COMERÇ DEL PS
En el penúltim punt de l’ordre del dia de la sessió d’ahir se sotmetia a debat i aprovació la moció del PS per a crear una comissió que impulsés una Estratègia Nacional per al Comerç. Una iniciativa que van tombar els vots demòcrates i el de Víctor Naudi. La consellera Patrícia Riberaygua va posar de manifest que la proposta és quelcom que ja s’està fent en el marc del consell que es va crear arran de la diagnosi de la situació del comerç i en la qual participen el Govern, comuns i representants del sector privat. Riberaygua va afegir que entenia que la part pública ja estava prou representada i que no calia la intervenció de l’oposició. Pere López va lamentar el posicionament de DA, que va ironitzar que si tota l’oposició compartia la necessitat apuntada per la seva moció, “excepte el senyor [Víctor] Naudi, a qui li costa més quan es tracta del PS, mereix una reflexió”. Durant el ple es van aprovar la Llei de la Cambra de Comerç (per unanimitat), el Codi de procediment civil, llargament reclamat per les instàncies judicials únicament rebutjada per Víctor Naudi, i una modificació a la Llei de col·laboració entre l’Administració general i els comuns (amb l’abstenció del PS i la negativa de Víctor Naudi) que havia de ser només per esmenar un error però que ha introduït altres canvis, com ara que les mancomunitats hauran de ser fiscalitzades pel Tribunal de Comptes. Finalment, es va validar renovar el mandat de Raül Gonzàlez al capdavant de l’Autoritat Financera, l’antic INAF.