Casadevall insta a crear eines contra el bloqueig judicial

Una demanda motivada per l’allau de procediments emprats per l’advocat Josep Anton Silvestre des que es va voler reprendre el judici pel cas BPA i que han provocat que la vista quedi ajornada sense data, ja que les diferents accions legals han de ser resoltes abans. En concret, el lletrat ha presentat deu recusacions, quatre demandes civils, un procediment urgent i els recursos corresponents contra els magistrats del Tribunal de Corts: Josep Maria Pijuan, Enric Anglada i Concepció Barón.

Desacatament i obstrucció

Casadevall, després de la cerimònia d’obertura de l’any judicial, va explicar que el CSJ proposarà a l’executiu la tipificació del delicte de desacatament. Una eina que té la finalitat d’evitar que es pugui acusar de manera impune la justícia d’estar corrupta sense que els magistrats puguin actuar. Paral·lelament, el CSJ també demanarà que s’integri el delicte d’obstrucció a la justícia perquè pugui ser aplicat als advocats que presenten procediments constantment a la Batllia amb l’objectiu de posar traves a la celebració d’un judici. “Hi ha països que ho tenen regulat, Espanya ho té regulat. Per tant, està limitat en el temps, amb quantes vegades es pot fer i fins on es pot anar”, va reconèixer, i va apuntar que aquesta figura “s’haurà de regular perquè si no estarem parats”. Actualment, al Principat el nombre de recusacions i demandes civils que es poden presentar és infinit. “La nostra obligació és dir amb què estem parats o quins problemes tenim per treballar”, va subratllar Casadevall, i va manifestar la seva “preocupació” per l’allargament del judici BPA.

Davant aquestes sol·licituds, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va assenyalar que “ho haurem d’analitzar”. “Jo no soc massa partidari de la legislació ad hoc o reactiva”, va apuntar. “Potser no ens havíem trobat amb casos que ho justifiquessin. Si a partir d’ara aquest tipus d’actituds es donen amb més freqüència, tampoc sé si s’encabiria en el que ha passat recentment, evidentment ho hem de valorar”, va argumentar.

Així mateix, el ministre va remarcar que la dilació de la primera vista del judici de Banca Privada d’Andorra “no és un problema de la justícia andorrana ni d’un buit legal”. “La justícia ha de ser garantista, i quan la representació lletrada d’una persona fa una petició, aquesta s’ha de resoldre, i si mentre no es resol cal suspendre el procés, doncs cal fer-ho”, va afegir.

Per la seva part, el fiscal general, Alfons Alberca, va defensar que “no hem de confondre el col·lectiu amb les pràctiques de determinats participants”. A més, va recordar que l’ordenament “té mecanismes de protecció major”, i es va referir a l’article 9.2 de la llei qualificada de la justícia. “Si hi ha frau de llei o motius per considerar que s’estan provocant situacions de forma artificial, doncs el que s’haurà d’aplicar és aquesta llei”, va dir. Alberca va afirmar que l’estancament del judici BPA és “relatiu”.

CREIX UN 12% LA DELINQÜÈNCIA PELS DELICTES CONTRA LA SALUT PÚBLICA

El fiscal general, Alfons Alberca, va presentar la memòria de la fiscalia 2017-18 on destaca l’augment de la delinqüència en un 12,37% respecte al període anterior. Segons va dir, la dada s’explica en gran part pels delictes contra la salut pública, els quals s’han enfilat fins a la segona posició del total d’infraccions i ja representa el 23% del total. Només per drogues s’han incoat 578 causes més que l’any passat, i això representa un augment del 72,43%. Per tipus d’estupefaent, els procediments per cànnabis i haixix han experimentat un creixement 74,24%. Alberca es va mostrar preocupat pel consum entre els menors. “És relativament preocupant i cal treballar en la prevenció perquè el jovent conegui la realitat que suposa el consum d’estupefaents, que entenguin el mal que els farà al futur i els possibles vincles que poden tenir amb problemes psiquiàtrics”. El fiscal general va explicar que el primer graó de delictes l’ocupen aquells que afecten el patrimoni (27%) i destacava la davallada que han experimentat els delictes contra les persones (18,5%) i contra la societat (12,9%). Alberca va demanar més recursos humans i materials per desenvolupar la tasca de l’acusació pública. També va fer dues peticions a Govern; per una banda “sembla necessari examinar una futura tipificació del de la corrupció privada i l’increment injustificat del patrimoni”, i la segona “estendre la responsabilitat penal a les persones jurídiques”. Espot va reconèixer que no s’havien tingut en compte, però que es mostrava confiat d’afrontar-les “a la pròxima legislatura”. La inauguració de l’any judicial va ser atípica. Només van pronunciar un discurs Alberca i el president del Consell Superior de la Justícia. La situació del cas BPA seria la justificació.