inauguració any judicial
Un 333% més de casos d'assetjament
La fiscalia va registrar 52 delictes contra el comportament sexual, 13 dels quals per assetjament i cinc més per violació
Un 333% més de casos d'assetjament
Els delictes per assetjament sexual s’han vist incrementats un 333,33% entre el juliol del 2017 i el juny d’enguany, segons es detalla en la memòria de la fiscalia que divendres va presentar el fiscal general, Alfons Alberca, durant la inauguració de l’any judicial. Segons es recull a la memòria, el volum de casos per assetjament sexual s’ha multiplicat gairebé per quatre i s’ha passat dels 3, als 13. Aquesta és la xifra més elevada dels darrers anys i no havia superat mai els sis casos. Bona part dels delictes contra el comportament sexual han augmentat fins als 52 casos, 12 més que en els exercicis anteriors, fet suposa un creixement del 30%. Les agressions sexuals s’han incrementat un 100% perquè es va passar d’un a dos casos, mentre que els abusos sexuals sense consentiment ho van fer un 76%, dels 13 als 23. La resta d’indicadors han caigut, començant pel de les violacions, de sis a cinc casos aquest exercici, el que representa un descens del 16,67%. També ho han fet la pornografia i l’exhibicionisme, que passa dels set als tres casos.
En el seu discurs, Alberca es va referir a l’augment dels delictes contra la seguretat viària, molt especialment els casos per conducció sota la influència de begudes alcohòliques, que han experimentat un creixement important “i que posa en perill la vida de moltes persones”, va dir. En total s’han obert 395 procediments, un 36% més que en el període anterior, dels quals 377 estaven relacionats amb el consum d’alcohol (+40,67%), 10 amb el d’estupefaents (-28,57%) i es mantenen els 8 per conducció temerària. “S’ha produït un augment notable en el nombre de causes incoades per aquests delictes, i això ens preocupa. A més, suposa un increment directe en el nombre d’ordenances penals dictades”. El fiscal general va recordar que les conductes imprudents amb resultat de mort, derivades d’accidents de circulació, van incoar un sumari per delicte major i un procediment de diligències prèvies.
Una de les dades que més satisfeia el fiscal general, però també el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, és la caiguda dels delictes contra la persona, que ha experimentat un descens fins al tercer graó del total i representa el 18,52% dels casos. Alberca va defensar que “som un país tranquil i pacífic i mai ha existit un gran risc potencial sobre les persones, però és cert que tot el que sigui reduir els atemptats contra la llibertat de les persones és saludable”. En aquest sentit, Espot va afegir que “tenim altes cotes de seguretat ciutadana i uns índexs de criminalitat molt baixos comparats amb els països del nostre entorn. El més important és que hem estat capaços de mantenir-los”. En aquest apartat destaca que no s’ha produït cap homicidi enguany, comparat amb els quatre de l’exercici anterior. Les amenaces sí que han pujat, un 8%, i les coaccions, un 6%.
Malentès amb el delicte fiscal
Alberca i Espot van voler aclarir la polèmica encetada per la CEA sobre el delicte fiscal, demanant que es tingui en compte si es comet voluntàriament o no. El fiscal general va recordar que “el Codi penal andorrà diu que només és delicte aquella conducta descrita a la llei, i totes elles han de ser doloses. Les que siguin per imprudència o sense voler, resten fora del Codi penal. Poden haver-hi infraccions administratives, imprudents, però les penals, només les doloses”. El ministre va afegir que “hi ha hagut un equívoc en aquesta qüestió, perquè l’ordenament jurídic” no qualifica de delicte una imprudència.