obertura de l'any judicial
La meitat dels presos de la Comella es troben en situació preventiva
Dos reclusos fa més d’un any que estan interns i cinc més, entre sis mesos i l’any
La meitat dels presos de la Comella es troben en situació preventiva
Vint-i-un dels presos interns a la Comella estan en situació preventiva, segons les dades aportades per la fiscalia, una xifra que representa una mica menys de la meitat del total (43). D’ells, dos fa més d’un any que hi són, mentre que la majoria, vuit, hi són des de fa menys de tres mesos. Sis més no arriben al mig any i els cinc restants no superen l’any. En total, i tenint en compte el gènere, els homes són majoritaris, ja que són 39 presos, per només quatre dones. Tres d’elles estan precisament en règim preventiu i només una compleix pena en ferm. Aquestes dades, però, estan actualitzades a 31 d’agost i si es comparen amb les del final de l’any judicial, el mes de juny, la situació s’ha invertit, ja que aleshores els presos en règim preventiu eren majoria i representaven el 56,41% del total, dels quals el 15,38% es trobaven en la fase intermèdia del procés, fos al Tribunal de Corts o al Superior de Justícia, i el 41,03% tenien el cas encara en fase d’instrucció a la Batllia. Els presos amb condemna ferma representaven el 43,59%.
El fiscal general, Alfons Alberca, va proposar durant el discurs de la inauguració de l’any judicial que s’ampliïn les ordenances penals a delictes que arribin fins als cinc anys de presó, ja que l’any passat es van resoldre per aquesta via el 96% de les 973 que es van aplicar. “Veient que els encausats les accepten de forma tan majoritària, reitero que caldria ampliar l’àmbit d’aplicació a un major nombre de delictes, incloent-hi aquells que prevegin una pena privativa de llibertat de fins a cinc anys”. Actualment les ordenances penals es circumscriuen a contravencions penals, delictes menors o delictes majors que no superin els quatre anys de presó i es produeixen quan l’acusat, el batlle, el fiscal i el lletrat defensor estan d’acord en la pena que s’imposa. Alberca creu que d’aquesta manera, “la justícia podria ser més eficaç i la societat en sortiria guanyant”.
Per altra banda, també va demanar reformar el codi de procediment penal per adaptar-lo a l’ús de les noves tecnologies. “De la mateixa manera, com ja s’ha fet amb el civil, el que tenim ara és de l’any 1998, tot i que es va reformar el 2005, i per tant, utilitzem mitjans que s’estan quedant enrere, tecnològicament parlant. Fer aquesta actualització representaria un avenç social de cara a l’administrat, i nosaltres som un servei públic”, va ressaltar. Una altra demanda que va llançar a l’executiu va ser la revisió de la llei de cooperació penal internacional “per actualitzar-la a les previsions dels tractats internacionals d’aplicació en aquesta matèria i a les exigències dels compromisos adquirits pel Principat davant d’organismes com el Greco (Grup d’Estats Contra la Corrupció)”. Aquesta institució que forma part de la Comissió Europea, ja havia advertit en una de les seves darreres inspeccions que “tenim una llacuna en la corrupció privada i en altres fórmules de corrupció”, va recordar Alberca, que va afegir que “són coses que el Consell General ha d’examinar i plantejar-se i valorar la seva aplicabilitat o no”. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va reconèixer que no s’havia fet cas a aquesta recomanació, però que “sense dubte, és un tema que s’haurà de tractar en la pròxima legislatura”.
Nova seu de la justícia
El president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, es va mostrar confiat que a finals del 2019 ja estigui completament operativa la nova seu de la justícia. “Calculo que serà a l’últim trimestre de l’any vinent i nosaltres estarem preparats per fer el trasllat quan ens diguin”.