AFERS SOCIALS
Els menors podran quedar detinguts 48 hores en règim preventiu
Govern va presentar dues lleis per actualitzar la normativa sobre els drets dels infants i adolescents i la responsabilitat penal d’aquests
Els adolescents podran romandre retinguts provisionalment durant un màxim de 48 hores en cas de delictes majors en una unitat separada de les dependències del centre penitenciari. Així ho contempla el projecte de llei qualificada de la responsabilitat penal de les persones menors d’edat que el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, i el ministre d’Educació, Eric Jover, van presentar ahir en roda de premsa juntament amb el projecte de llei qualificada dels drets dels infants i adolescents. Els dos projectes, aprovats en sessió de ministres durant la setmana passada, entraran al consell general “imminentment”, segons els dos ministres.
A banda de l’ampliació del marge de mesures cautelars que es poden imposar en la detenció governativa, que passa de 24 a un màxim de 48 hores, el projecte de llei qualificada de la responsabilitat penal de les persones menors d’edat també recull, amb els mateixos supòsits, prorrogar l’internament provisional de 3 a 6 mesos com a màxim en casos de delictes majors. “Aquest és un aspecte en el qual tots els operadors jurídics han estat d’acord”, va assenyalar Espot. El ministre va detallar que es contemplaria en supòsits delictius molt greus, com ara delictes contra la vida o determinats delictes de terrorisme comesos per menors que, segons Espot, “poden presentar un patró molt conflictiu, d’extrema perillositat, i és molt difícil poder instruir els fets i poder passar a judici oral en un termini de 3 mesos”. Espot assegura que la mesura, tot i semblar dura, “està dins dels paràmetres dels països del nostre entorn jurídic”.
Quant als requisits legals per establir l’internament en règim tancat, ja sigui al centre penitenciari de la Comella o al futur centre de reeducació del Solà d’Enclar, el que estableix la nova llei és que es podrà imposar als menors que siguin majors de 14 anys que hagin comès un delicte major, però també a aquells a qui se’ls hagi imposat, els darrers dos anys, una mesura disciplinària per dos o més delictes menors, “una mesura que és útil i dissuasòria”, segons el ministre. Abans calia haver comès un delicte major amb una pena major als vuit anys. “Així ens situem en els paràmetres dels països més avançats i per tant no som més restrictius, sinó que teníem una norma que era realment molt laxa des d’aquest punt de vista”, va afirmar Espot.
Entre d’altres novetats més, en lloc d’acords es parlarà de sentències “per evitar dubtes interpretatius”, i els actors implicats hauran de seguir formacions per poder atendre de la millor manera possible els menors. “L’objectiu és modernitzar la llei qualificada de jurisdicció de menors del 1999. Actualitzar de forma global aquesta llei, que en algun cas havia quedat obsoleta”, va explicar el ministre.
Drets d'infants i adolescents
Quant al projecte de llei qualificada de drets dels infants i els adolescents, els ministres han destacat que ha estat un treball molt consensuat en el qual s’han implicat des d’experts internacionals fins a infants i adolescents en tallers dels tres sistemes educatius. “La llei adopta una posició molt més proactiva, de prevenció i de sensibilització en el que es tracta d’evitar que els infants i els adolescents arribin a una situació de risc o de desemparament”, va manifestar Espot. Del text legal en va destacar la creació d’un registre unificat de maltractaments, la implantació d’una sèrie de vies telefòniques i telemàtiques que permetin l’assessorament i qualsevol tipus de denúncia, així com la creació d’un espai neutre per a evitar la victimització secundària. Així s’evita “sotmetre el menor a reviure la seva experiència” de maltractament a conseqüència dels processos judicials o les investigacions.
Finalment, es regula l’acolliment familiar. Un dels aspectes destacats és la creació de la figura d’acolliment familiar especialitzat o professionalitzat, que rebran un “salari” pel fet d’acollir infants o adolescents que presentin “problemàtiques acusades”.
ESPOT HA DECIDIT, PERÒ NO HO HA COMUNICAT A DA
El ministre d’Afers socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va declinar ahir confirmar la seva decisió de ser el candidat a cap de Govern de Demòcrates per Andorra (DA). Espot va assenyalar que ha pres una decisió però que encara no ho ha comunicat a l’executiva del partit. “Vaig dir que el primer grup de persones a qui traslladaria la meva decisió seria l’executiva de DA, que en definitiva es qui m’ha estès la mà”, va manifestar Espot, que va assenyalar que la seva decisió es donarà a conèixer de forma oficial aquesta tarda. “Hem d’intentar respectar els temps i els procediments. En primera instància a qui m’he de dirigir és a les persones que m’han fet aquest honor i aquesta confiança”, va posar de manifest el ministre.
ACTIVADA UNA ORDRE DE RECERCA PER AL PRES FUGAT
Xavier Espot va confirmar que la Batllia competent “ja ha cursat una ordre de recerca” per a localitzar el pres que va aprofitar un permís mèdic per a fugar-se a Espanya. “Ja s’està tramitant via Interpol”, va confirmar el ministre, que va posar de manifest que encara “no li consta” que les autoritats espanyoles “ens hagin donat notícies al respecte”. El mateix ministre va defensar l’actuació de la Batllia, que va concedir un permís perquè el pres es pogués fer unes proves que eren “absolutament imprescindibles”. “Aquí no s’ha fet res que no fos absolutament correcte”, va sentenciar, tot defensant que es va posar per davant la seva salut i no l’obligació d’estar privat de llibertat.