Camps de neu

La por a les futures pèrdues va salvar Grandvalira

El cònsol d’Encamp, el ministre de Turisme i el director general de Nevasa afirmen que les projeccions econòmiques van “accelerar l’acord” entre les parts

Grandvalira obrirà 30 quilòmetres pel pontFernando Galindo

Creat:

Actualitzat:

Una de les principals raons que va fer reconsiderar el trencament de Grandvalira va ser el temor a les pèrdues econòmiques que produiria, tant a escala parroquial com a la nacional, segons van explicar ahir el director general de Nevasa, Alfonso Torreño, el cònsol major d’Encamp, Jordi Tor­res, el cap de Govern, Toni Martí, o el ministre de Turisme, Francesc Camp. “Un dels punts més importants per trobar la solució van ser els números. Tot­hom sabia que la dissolució era la pitjor decisió possible, i al final s’ha imposat la lògica, tant pel país com per les dues parts”, va reconèixer Torreño. El ministre Camp va anar més enllà i va afirmar que per a “l’economia del país és la millor notícia d’aquest segle. No exagero, perquè l’impacte per a Andorra i per al sector de la neu hauria estat molt negatiu”. Martí va recordar que “ens hi jugàvem moltíssim, com ara perdre tots els turistes que hem aconseguit durant tots aquests anys”. Finalment, el cònsol encampadà va revelar com s’havia aconseguit l’acord. “Negociant, negociant i negociant. Des que el cap de Govern es va asseure amb tots els sectors implicats i els va fer veure què suposaria en termes de caiguda del PIB, en perdre turistes, etc., per al país i les mateixes estacions, l’acord es va accelerar”. La notícia que ahir va avançar el Diari ja indicava que el trencament de Grandvalira podria fer caure un 3% el PIB del país, i era molt probable que les estacions acabessin en pèrdues.

Generositat en la negociació

Torreño va recordar que l’acord entre les dues parts “és la solució més beneficiosa per a tothom. Primer per al sector de la neu, però també per a les dues parròquies i el país sencer”, i va explicar que la base de l’acord entre Ensisa i Saetde havia estat “la generositat, ja que entre tots hem encarat les negociacions amb l’ob­jectiu de resoldre la situació i amb la voluntat de no generar nous problemes”. L’entrada d’Arcalís és molt ben vista pel director general, ja que “ampliarem l’oferta que teníem i incrementarem el nombre de productes”. Torreño va reconèixer que el forfet conjunt no està tancat, però que “l’opció més probable és que es pugui esquiar a les dues parts amb un petit suplement”, però “ho hem de tancar aviat perquè ens interessa tenir-ho solucionat per la Fira d’Andorra la Vella”.

El cònsol major d’Ordino, Josep Àngel Mortés, es mostrava exultant per la notícia i afirmava que “per a nosaltres és la cirereta del pastís”, i deia que Secnoa s’integrarà “aquest any” tot i que encara estudien com es farà. “Estem treballant la manera de fer-ho, però aquest any estarem a Nevasa i voldríem compartir el forfet també”. Tampoc té clar el percentatge que tindrà dins de Nevasa, però el més important per a Mortés “és que ara mateix estem dins de Grandvalira i de Vallnord”.

Martí va ressaltar que “ha prevalgut la visió nacional”, i en aquest sentit va destacar la “gran visió d’Estat i l’esforç que ha posat Josep Mandicó”, cònsol major de Canillo. També en l’àmbit polític, els consellers generals del partit L’A i d’SDP, Ferran Costa i Víctor Naudi, van celebrar la notícia però van acusar el cap de Govern de ser el responsable de la situació. “La culpa de tot aquest enrenou és seva i no hauria passat si des d’un inici no hagués creat aquella plataforma saltant-se la llei”, deia Naudi. “L’únic que ha fet és permetre arribar fins aquí aquesta situació deplorable”, va apuntar Costa.

Des de Vallnord, el cònsol major de la Massana, David Baró, va apuntar que no temen pel futur. “Estic segur que no perilla perquè tenim un acord formalitzat i rubricat i aquests moviments només són accionarials”. El domini va anunciar ahir els preus del forfet de temporada, que costarà 179 euros per als residents a les valls del nord i de 194 euros per a la resta. De moment ja se n’han venut un 40% més que el 2017.

tracking