Els interventors defensen el plec de les ambulàncies
Josep Maria Altimir i Joan Blasi expliquen que la concessió estava subvencionada perquè el servei era deficitari
Els interventors defensen el plec de les ambulàncies
Els interventors Josep Maria Altimir i Joan Blasi han defensat la legalitat del plec de bases per al concurs de la concessió del servei d’ambulàncies que va tenir lloc el 2007. Els dos interventors declaraven com a encausats dins del marc de la investigació de les presumptes irregularitats detectades a l’hospital. Blasi (interventor del SAAS el 2007) i Altimir (interventor del Govern i per tant superior de Blasi) van garantir que les condicions fixades al concurs eren correctes. El que els ha portat a estar encausats, segons el seu lletrat Xavier Jordana, té la gènesi en una afirmació del Tribunal de Comptes, segons el qual el plec de bases no respectava el principi de Risc i Ventura d’una concessió, ja que hi havia una clàusula d’una subvenció anual de fins a 852.000 euros per compensar les pèrdues. Durant les declaracions s’ha argumentat que la condició de Risc i Ventura s’aplica als contractes d’obra pública i es detalla a l’article 26 de la Llei de contractació pública. Els de concessió de serveis es regulen per l’article 36, que especifica que l’empresari assumeix el risc “per compte propi”. S’ha concretat que en les concessions de serveis es poden fixar subvencions per compensar les pèrdues quan el servei se sap que és deficitari.
Quant a l’externalització del servei d’ambulàncies s’ha recordat que el Govern va decidir el 2007 (quan els bombers es van plantar perquè no volien fer bona part del transport sanitari) que es faria una concessió a dues o més empreses privades sabent que els ingressos de les ambulàncies no cobreixen els costos. Això passa perquè el preu del transport té l’anomenat tiquet moderador, que fa que es pagui menys del que costa el servei en considerar-se una prestació social. El mateix principi s’usa, per exemple, en el transport escolar, del qual els pares paguen només una petita part del cost real.
La voluntat del Govern, a través del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, era que el dèficit passés a ser inferior amb la gestió privada del que ho era amb la de l’hospital. El cost, segons fonts properes al cas, es va reduir, però sempre es va acabar cobrant una part dels 852.000 euros establerts com a compensació. Els ingressos del servei estaven tarifats, i per tant no es podien modificar. Per això quan es va fer la concessió ja se sabia, perquè es disposa de la xifra aproximada de viatges d’ambulància dividits per destinacions, la xifra de negoci que generava i també, aproximadament, quins eren els costos per fer funcionar el servei.
Les declaracions dels interventors que llavors estaven al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària i al Govern són el tret de sortida per a les dels principals encausats en la investigació sobre la concessió de les ambulàncies. Entre els encausats que han de declarar, s’hi troben l’exministra de Salut Montserrat Gil, l’exdirector del SAAS Ramon Cereza i els empresaris Miquel Font i Daniel Torres.
DIFERÈNCIA DE PREU CERT O FIX
Els interventors Josep Maria Altimir i Joan Blasi han defensat la legalitat del plec de bases per al concurs de la concessió del servei d’ambulàncies que va tenir lloc el 2007. Els dos interventors declaraven com a encausats dins del marc de la investigació de les presumptes irregularitats detectades a l’hospital. Blasi (interventor del SAAS el 2007) i Altimir (interventor del Govern i per tant superior de Blasi) van garantir que les condicions fixades al concurs eren correctes. El que els ha portat a estar encausats, segons el seu lletrat Xavier Jordana, té la gènesi en una afirmació del Tribunal de Comptes, segons el qual el plec de bases no respectava el principi de Risc i Ventura d’una concessió, ja que hi havia una clàusula d’una subvenció anual de fins a 852.000 euros per compensar les pèrdues. Durant les declaracions s’ha argumentat que la condició de Risc i Ventura s’aplica als contractes d’obra pública i es detalla a l’article 26 de la Llei de contractació pública. Els de concessió de serveis es regulen per l’article 36, que especifica que l’empresari assumeix el risc “per compte propi”. S’ha concretat que en les concessions de serveis es poden fixar subvencions per compensar les pèrdues quan el servei se sap que és deficitari. Quant a l’externalització del servei d’ambulàncies s’ha recordat que el Govern va decidir el 2007 (quan els bombers es van plantar perquè no volien fer bona part del transport sanitari) que es faria una concessió a dues o més empreses privades sabent que els ingressos de les ambulàncies no cobreixen els costos. Això passa perquè el preu del transport té l’anomenat tiquet moderador, que fa que es pagui menys del que costa el servei en considerar-se una prestació social. El mateix principi s’usa, per exemple, en el transport escolar, del qual els pares paguen només una petita part del cost real. La voluntat del Govern, a través del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, era que el dèficit passés a ser inferior amb la gestió privada del que ho era amb la de l’hospital. El cost, segons fonts properes al cas, es va reduir, però sempre es va acabar cobrant una part dels 852.000 euros establerts com a compensació. Els ingressos del servei estaven tarifats, i per tant no es podien modificar. Per això quan es va fer la concessió ja se sabia, perquè es disposa de la xifra aproximada de viatges d’ambulància dividits per destinacions, la xifra de negoci que generava i també, aproximadament, quins eren els costos per fer funcionar el servei. Les declaracions dels interventors que llavors estaven al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària i al Govern són el tret de sortida per a les dels principals encausats en la investigació sobre la concessió de les ambulàncies. Entre els encausats que han de declarar, s’hi troben l’exministra de Salut Montserrat Gil, l’exdirector del SAAS Ramon Cereza i els empresaris Miquel Font i Daniel Torres.