Sanitat
L'ex-govern liberal, en el punt de mira pel 'cas de les ambulàncies'
Es van incloure clàusules que obligaven a quedar-se amb els empleats de la concessionària i a recomprar els vehicles que no estaven al plec de bases
L'ex-govern liberal, en el punt de mira pel 'cas de les ambulàncies'
El contracte de la concessió del servei de transport sanitari s’ha complicat sobre manera per a l’antic govern liberal, que ha quedat en el punt de mira per una sèrie de decisions que ningú ha estat capaç d’explicar a què responien i que afavorien els empresaris que van guanyar el concurs. El plec de bases de la concessió, com van explicar els interventors, contenia una sèrie de clàusules que la intervenció va considerar correctes. Però el contracte que el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), amb Ramon Cereza de director general i Montse Gil de presidenta com a ministra de Salut, va afegir una sèrie de clàusules que no estaven contemplades al plec de bases. El contracte va afegir que el SAAS es comprometia a assumir els empleats que tinguessin contractades les empreses que anaven a fer els serveis i al mateix temps s’incloïa una clàusula de recompra de les ambulàncies per part de l’Estat. El tercer element inexplicat és com el concurs públic on s’havien presentat dues empreses va acabar amb dos contractes separats on se’ls va fer canviar a la baixa la quantitat presentada. Al final Ambulàncies del Pirineu i Ambulàncies de les Valls van repartir-se el territori i la concessió. Durant les declaracions prèvies s’havia explicat, segons fonts properes al cas, que els canvis es van pactar en reunions entre responsables del SAAS i de les empreses privades.
Ningú es recorda de res
Les declaracions d’ahir de Carme Pallarés (testimoni com a exdirectora de Salut i membre del comitè directiu del SAAS), Montserrat Gil (encausada com a exministra de Salut i expresidenta del SAAS) i Miquel Font (encausat com a propietari d’Ambulàncies del Pirineu) van tenir com a element d’unió que cap d’ells es recordava de pràcticament res. Estava prevista la declaració de Ramon Cereza com a director del SAAS a l’època i responsable, suposadament, del contracte com el principal executiu del SAAS. Cereza però no va declarar al·legant que estava malalt i ara caldrà buscar una nova data que podria no arribar fins al novembre.
La declaració de Gil, però, va tenir com a element destacat que va deixar clar que, tot i no recordar-se de gairebé res, sí que té clar que les decisions sobre l’externalització de les ambulàncies es van prendre de forma col·legiada pel gabinet liberal que dirigia Albert Pintat. Sense citar els noms, l’exministra de Salut ha deixat clar, però, que els principals actors a l’hora de prendre decisions en la concessió van ser el ministre d’Interior (Toni Riberaygua) i el de Finances (Ferran Mirapeix). Montserrat Gil ha estat molt afectada durant tota l’estada a la Batllia i la declaració ha tingut moments compromesos per l’estat en què es trobava l’ex-cònsol major de Sant Julià de Lòria. Miquel Font tampoc es recordava de pràcticament res, segons fonts properes al cas, i tampoc ha estat objecte de preguntes respecte a alguns dels temes més dubtosos.
Recompra polèmica
Un dels punts que ha quedat a l’aire, perquè ni testimonis ni encausats han sabut donar una explicació, és perquè el SAAS havia de recomprar unes ambulàncies que teòricament ja estava pagant amb els diners de la concessió als que s’havien de sumar els 852.000 euros anuals afegits com a màxim per compensar el dèficit. Dins del pagament que feia el SAAS anualment per la concessió ja estava inclosa, segons diferents fonts vinculades a l’afer, la part que les concessionàries consideraven que calia imputar a les amortitzacions de les ambulàncies que havien adquirit. Finalment, però, el SAAS va acabar recomprant-les, en una operació que també és a la Batllia.
L'ex-govern liberal, en el punt de mira pel 'cas de les ambulàncies'