Millores a la justícia
El cost de la nova seu de la justícia estarà entre els 21 i els 22 milions
La justícia estrenarà el 2019 edifici i ja comença a planificar la mudança, que es preveu per a després de l’estiu
Si no hi ha retards, la justícia estrenarà a final de l’any que ve el nou edifici. Un salt endavant reclamat des de fa anys, atesa la precarietat amb la qual es treballa a les actuals instal·lacions de l’avinguda Tarragona. El president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Enric Casadevall, defensa que no s’ha projectat un edifici “de luxe” i que “s’ha ajustat molt” el cost. La previsió és que la inversió se situï finalment entre els 21 i els 22 milions. “La primera fase va costar 18,5, se n’han hagut d’afegir 1 o 2 i queda el mobiliari i la senyalització, que és 1 milió més, ens n’anirem als 21 o 22 que es van dir”, va exposar. No obstant això, va apuntar, en qüestions com ara el mobiliari s’ha potenciat l’estalvi. “Hem fet un inventari i sabem exactament què podem aprofitar”, va apuntar. Com a exemple, posa el contingut del seu despatx i de totes les oficines que ara ocupa el CSJ en un edifici de Prat de la Creu. Es traslladarà íntegre a la nova seu.
“Quan estàs tan malament el salt és brutal”, va evidenciar Casadevall. Com ha fet en diferents ocasions des que va assumir la presidència de l’òrgan, va insistir en les mancances que ha suportat i suporta encara l’administració de justícia. “Conec totes les administracions, comuns, Consell, Govern, i la que està pitjor, de lluny, és la justícia”, va asse-nyalar. Per això, i qüestionat sobre les prestacions de la nova seu, va rebutjar que siguin excessives. “Passem a una cosa nova, amb visió de futur, gran perquè ho col·loquem tot, i també té espai per créixer. Ara dona la sensació que allò és un luxe, doncs bé, és que era necessari i no en farem un cada deu anys”, va exposar. El president del CSJ va afegir que, a més, s’ha incorporat una característica que ja tenen tots els nous palaus de justícia: la de separació de circuits. “El públic circula per un espai, els funcionaris per un altre, els detinguts per un tercer. Això fa que tinguis molts passadissos que semblen un espai mort, però es fa perquè no es creuin” i evitar el que succeeix ara mateix, va lamentar, i és que poden coincidir a escassos metres acusat i víctima. “En qualitat d’espai, de llum, de circuits, és un altre món”, va insistir.
La mudança
El trasllat a les noves instal·lacions dependrà de la finalització dels treballs, prevista per a meitat de l’any que ve però que ha patit algun retard. No obstant això, la qüestió del trasllat ja s’ha començat a abordar, per exemple per pressupostar per a l’any que ve el mobiliari que sí que hauran de comprar. A més, ja van convocar un edicte per cercar l’empresa que els ajudi a fer la mudança i ara han d’organitzar-la, des de com s’empaquetaran els documents a quin serà l’ordre en què marxaran les diferents instàncies als nous espais. “La idea és que el personal no hagi de fer pràcticament res, que només hagin d’empaquetar, marcar cada caixa i una empresa ja farà el trasllat”, va apuntar. Respecte a la millor data per a fer-ho, s’havia assenyalat l’agost en tractar-se de dies inhàbils per a l’administració de justícia i sempre que l’edifici s’acabés pels volts del juny, “però no podrà ser i potser serà al Nadal, no ho sé, en algun moment en què no hi hagi tanta feina, en dies inhàbils”.
LLEI D'EXPEDIENT ELECTRÒNIC, UN PAS MÉS EN LA INFORMATITZACIÓ
Una prioritat dels últims anys ha estat la informatització de la justícia. El projecte de llei de l’expedient electrònic ha d’acabar de completar aquest procés. “Hem començat amb el projecte de com treballar dintre de la justícia de forma electrònica i aquesta llei regularà la manera com es comunica l’administrat, a través dels advocats, amb la justícia. És la part final”, va assenyalar Casadevall. Per al president del CSJ significarà un estalvi evident en paper, però també que “la informació pugui circular de forma àgil”. El text legislatiu s’està acabant de redactar i la previsió és que estigui preparat per entrar a tràmit parlamentari ja a l’inici de la pròxima legislatura. “És una llei molt tècnica, penso que no hi ha d’haver massa conflicte i intentarem que ja estigui parlada amb els advocats per veure com ho veuen”, va apuntar Casadevall. Precisament la degana del Col·legi d’Advocats es va referir divendres a la qüestió per evidenciar el neguit. Sophie Bellocq va explicar que va viatjar fins a Navarra –el model en què s’ha basat l’administració de justícia andorrana– i es va entrevistar amb informàtics i també amb representants del Col·legi d’advocats i que va constatar que el sistema “presenta nombrosos defectes”. El principal, de tipus tècnic. Segons va indicar Bellocq, el que succeeix és que la xarxa es bloqueja quan hi ha un excés d’enviament de documentació, fet que pot afectar, per exemple, els terminis d’entrega d’escrits. “És una cosa que hem de millorar perquè em consta que la xarxa que tenim a Andorra és molt més limitada que la que hi pot haver a Espa-nya, que és un país molt gran”. Per això el col·lectiu demana que es corrobori que la capacitat de la xarxa pot assumir aquesta funció abans de parlar de la llei que ho regularà.