reportatge
Un dia per als que no s'obliden
El primer dia de novembre, els cementiris s’omplen de gent que aprofita per visitar els seus difunts i retre’ls homenatge. Les flors adornen i donen color a l’espai durant uns dies gràcies a una tradició que té continuïtat, principalment, entre la gent gran.
Ahir, dia de Tots Sants, els cementiris es van omplir de persones que, com cada any, van anar a recordar i retre homenatge als seus difunts. L’espai dels que ja se’n van anar llueix durant uns dies amb els colors i l’aroma de les flors que deixen les persones que segueixen estimant-los, convertint-lo per un temps molt breu en un lloc més transitat i adornat del que és la resta de l’any. Aquest contrast, d’un lloc buit, fred i fosc a un ple de color i moviment, està motivat per la nostàlgia, i sobretot per la tradició.
El Josep acostuma a visitar el cementiri tots els mesos. Ell creu que no és necessari que sigui el dia de Tots Sants per visitar els difunts, i de fet, passa sovint per portar flors i arreglar els nínxols dels seus. Es troba sol, diu, perquè “ningú recorda els seus difunts si no és avui”, cosa que lamenta, perquè “si la gent que hi ha aquí pogués aixecar el cap, s’adonaria que la seva família no es recorda d’ells”. La Maria Mercè explica que tampoc s’hi troba ningú quan visita el cementiri la resta de l’any. Com el Josep, creu que les persones han de tenir presents els seus difunts tots els dies, i no comparteix que només se’ls visiti un cop a l’any. A més, explica que la majoria de persones que van al cementiri són gent gran, fet que dificulta la continuïtat de la tradició del dia de Tots Sants.
L’Anabel, propietària d’una floristeria a Andorra la Vella, constata el fet que molta gent aprofita el dia de Tots Sants per adornar el lloc on descansen les seves persones estimades. Les flors que cobreixen els nínxols són la manera que tenen els vius de demostrar als difunts que aquests encara romanen en el seu record. Crisantems, clavells, gladiols i roses en forma de rams, creus o cors per retre homenatge en el dia dels que ja se’n van anar.
El cementiri d’Escaldes-Engordany va ser ahir un lloc de records, trobades i xerrades. El sol va lluir ahir i convidava els visitants a passejar pels records i aturar-se per a xerrar una vegada finalitzada la seva visita i entregats els tributs en forma de flors. La Neus i l’Eduard, que xerraven amb altres amics que també van aprofitar el dia de Tots Sants, acostumen a visitar el cementiri almenys una vegada al mes. Expliquen que els agrada tenir els nínxols “arreglats” i que normalment porten flors artificials “perquè aguanten més”. Ahir van posar flors naturals en tractar-se d’un dia especial, el qual té tantes formes de viure’l com persones que visiten i recorden, cadascú a la seva manera, a les persones que mai oblidaran.
Un dia per als que no s'obliden