El TS avala la prohibició a un hotel d'usar el nom 'Andorra'
L’Oficina de Marques, servei de Signes d’Estat, va denegar l’autorització del topònim a un establiment que fa més de 35 anys que el fa servir
La sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha donat la raó primer al Govern i després a la Batllia respecte a la utilització del topònim Andorra en la marca d’un establiment hoteler que fa més de 35 anys que el fa servir. L’Hotel Andorra Center, situat al carrer Doctor Nequi de la capital, va interposar el 30 de març del 2016 una demanda jurisdiccional contra l’Oficina de Marques, Servei de Signes de l’Estat, després que aquesta li denegués l’autorització de la forma abreujada del nom Principat d’Andorra com a element de marca en una sèrie de productes i serveis que vol oferir l’establiment hoteler.
Gairebé dos anys després, el 9 de març passat, el Tribunal de Batlles va desestimar la demanda promoguda per l’establiment, que va apel·lar a la sala administrativa del Superior en considerar que la resolució denegatòria no va incloure res més que una mera referència a un article, sense especificar ni detallar per quin motiu concret es denegava la sol·licitud; que la resolució feia remissió als arguments d’un informe però no els incorporava, i que no existia cap motiu perquè no se li permetés inscriure la denominació amb la qual des de la seva creació fa més de 35 anys ve responent l’hotel.
El Govern es va oposar al recurs en estimar que no s’ha produït cap manca de motivació ni cap indefensió i que la societat ha pogut exercir correctament el seu dret a la defensa. A més, afegeixen que el signe d’Estat Andorra en el conjunt de paraules Hotel Andorra Center no està acompanyat de paraules amb caràcter distintiu com contempla la llei. Totes dues tenen caràcter genèric: hotel, que és una activitat i center, que és una simple localització.
Sol·licitud del nom Andorra
El Superior, en el seu escrit, recorda que el 10 de febrer del 1982 es va registrar al Registre de Comerç i Indústria el negoci Hotel Andorra Center i que el 23 de març del 2016 la societat va presentar una sol·licitud d’utilització del nom Andorra en el conjunt de paraules Hotel Andorra Center per a una sèrie de productes i serveis.
Respecte a les al·legacions de forma de la decisió de la Batllia, els magistrats, en la seva sentència, consideren que la societat no es va trobar en situació d’indefensió atès que, al moment de presentar el seu recurs jurisdiccional, tenien coneixement dels motius de la denegació de la sol·licitud.
Quant a les qüestions de fons, la sala recorda que la utilització com a marca o com a element d’una marca del nom Principat d’Andorra, o d’una forma abreujada seva com ara Andorra, Principat o AND, o la seva imitació com ara andor o and, o les paraules andorrana, andorranes, andorrà, andorrans o coprincipat, han de complir una sèrie de criteris perquè el ministre competent pugui autoritzar el seu ús.
Un d’ells, és que sigui un negoci radicat al Principat, fet que l’hotel compleix. Una altra condició és que el nom o una forma abreujada del topònim Principat d’Andorra, o la seva imitació sigui un element secundari dins el conjunt d’elements, gràfics o verbals, en el qual s’utilitza i que el nom o la forma abreujada de Principat d’Andorra, o la seva imitació, vagi acompanyat de dues paraules més.
L’hotel, sí que acompleix la llei en la segona de les condicions, però segons el criteri del tribunal no ho fa pas en la primera. I no ho fa perquè el terme center no té un caràcter distintiu, ja que “descriu la zona geogràfica en què s’ubica l’hotel, al centre, sense referenciar-lo a cap altre element que el diferencia dels altres hotels”.
La sala també recorda que l’hotel no acompleix una segona directriu de la Llei de marques. Un signe no pot constituir una marca si està mancat de caràcter distintiu, sobretot si està compost exclusivament d’indicacions que puguin servir, en l’activitat comercial, per designar una característica del producte o del servei, sobretot, l’espècie, la qualitat, la quantitat, la destinació, el valor, la procedència geogràfica del producte o de la prestació del servei o l’època de producció. Segons els magistrats, el conjunt de paraules Hotel Andorra Center està mancat de caràcter distintiu perquè està compost exclusivament d’indicacions que poden servir per designar una característica del servei (hotel) i la procedència geogràfica (center).
L’hotel tampoc acompleix el requisit que diu que el sol·licitant ha d’haver registrat abans de l’entrada en vigor del reglament de marques la marca objecte de la sol·licitud d’utilització de signe d’Estat o d’una denominació social registrada a Andorra idèntica a la marca objecte de la sol·licitud d’utilització de signe d’Estat. Els magistrats recorden que aquesta condició no es compleix perquè el sol·licitant no és titular de cap registre a Andorra anterior al 10 de maig del 2000 (data del reglament) d’un nom comercial o bé d’una denominació social idèntica a la marca que vol utilitzar.