reportatge
Una frase polèmica
Una referència de Joan-Enric Vives sobre que ni els de fora ni la “gent importada” han de ser qui decideixin sobre la despenalització de l’avortament ha encès els ànims entre polítics i activistes socials favorables a canviar la legislació en aquest punt.
Una frase polèmica
Qui tingui orelles que ho entengui. Que entengui què vol la societat andorrana, perquè és la nostra societat qui ha de prendre les responsabilitats. No els de fora. Ni gent importada. Ni gent que no té un sentit de la nostra tradició i de la nostra història. Tenim una responsabilitat, que és com fer-nos entendre en el debat mundial de les idees i en el debat polític dels pobles. Per això dic que era molt positiva l’arribada d’immigrants. És una gota petita però molt important, i això fertilitza Andorra en el bon camí. Som un poble acollidor, com sempre hem estat.”
Aquestes van ser les declaracions que va fer el Copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, durant la visita pastoral de dimarts a Escaldes per respondre a una pregunta sobre les crítiques que està rebent Andorra respecte al manteniment de la prohibició de l’avortament. La reproducció de les declaracions l’endemà va provocar cert malestar a cercles polítics i d’activisme social per la utilització de l’expressió “gent importada”. L’afirmació, per a les fonts consultades, es pot entendre com a ambigua, però amb el sentiment que s’estava referint a gent que va venir de fora i que ara es- tà vivint a Andorra. Aquesta sensació que es considera que aquest col·lectiu de gent “importada” no pot participar en el debat sobre si s’ha de despenalitzar l’avortament o no ha estat el principal motiu de greuge envers Vives.
L’altra frase que va sentar malament, segons les fonts consultades, és que el bisbe va donar per fet que la societat andorrana està en la mateixa sintonia que el coprincipat episcopal respecte a l’avortament. En aquest sentit, van indicar que, sense que tingui cap validesa, l’únic element per saber què pensa la gent d’Andorra sobre l’avortament és una enquesta al Diari sobre la despenalització. En aquest cas el suport aclaparador anava a favor de la despenalització. Les fonts consultades van destacar que és un exemple sense cap pes, però que indica que en un tema tan important com aquest no s’ha fet el més obvi: una enquesta general nacional sobre quin és el posicionament social.
Davant aquesta falta d’un estudi o enquesta que situï el debat comptant amb el que pensa majoritàriament la societat andorrana es considera, segons aquestes fonts, que com a mínim el bisbe no té cap indici per creure que la majoria de la població comparteix els seus posicionaments sobre la despenalització de l’avortament.