La justícia avala el control a policies amb patologies mentals

Els fets es remunten a l’11 d’abril del 2016 quan una agent de policia que es trobava de baixa va presentar la prolongació de l’atur de treball. El full que va entregar era el que corresponia al treballador, document en el qual s’especifiquen les patologies que motiven la situació d’incapaci- tat temporal. En el paper que s’ha d’entregar a l’empresa no consta quina és la malaltia que comporta la baixa. La policia assegura que entregar el document corresponent al treballador va ser un error. El full mèdic indicava que l’agent patia un trastorn afectiu de la personalitat, i per tant una afectació de tipus psiquiàtric. La direcció de la policia, en aplicació de l’article 30 de la llei del cos, va comunicar la situació al ministre d’Interior. Xavier Espot va convocar el comitè mèdic, tal com marca l’article 74 de la mateixa llei, perquè se l’avalués com succeeix, per a la gent que porta una arma de foc, quan es pateix un problema psiquiàtric.

Denúncia a protecció de dades

L’agent va considerar que Jordi Moreno havia utilitzat una dada personal sensible (la patologia) sense el seu consentiment. Va presentar una denúncia davant l’Agència de Protecció de Dades, però va ser arxivada per l’organisme. Va portar posteriorment aquesta denúncia a la justícia, que la va desestimar en les dues instàncies. La direcció va decidir que mentre no es fes l’avaluació psicològica a l’agent se la ubicava en una plaça administrativa. També es va acordar que davant d’una baixa per trastorns afectius de la personalitat, entre altres patologies, calia que lliurés l’arma reglamentària sense que la retirada tingués caràcter sancionador, sinó preventiu.

L’afectada també va portar a la justícia el fet que hagués estat situada en una plaça de tipus administratiu. Aquest cas també va ser rebutjat tant pel Tribunal de Batlles com pel Tribunal Superior Administratiu. Com la policia hauria utilitzat els mateixos arguments en totes les demandes, el tribunal els considera rebutjats i que, al cap i a la fi, el fet de com s’assabentés la direcció de la policia de l’estat mèdic de l’agent era irrellevant. Destaca, però, que va ser ella qui ho va entregar, i que un cop els comandaments tenen aquesta informació, sigui o no per error, estan obligats a actuar, tal com marca la llei, amb un comitè mèdic que avaluï la situació mental del funcionari del cos.

Legislació molt clara

La sentència estableix que la llei és molt clara respecte a com actuar quan es tenen indicis d’un agent armat amb problemes psiquiàtrics. La Llei del cos de policia fixa que els agents “han d’estar en les condicions físiques i psíquiques adequades per ocupar llurs llocs de treball i la revisió psicotècnica i/o mèdica dels membres del cos s’efectua sempre que hi hagi símptomes o indicis suficients per creure que al funcionari afectat li han sobrevingut uns problemes físics o psíquics que poden afectar negativament el seu treball o el fan no apte per a la feina, o bé que pot posar en perill la seva integritat física o la d’altri”.

La llei afegeix que “davant la detecció d’algun d’aquests problemes, el director de la policia pot acordar que el membre afectat se sotmeti a una revisió psicotècnica i/o mèdica per tal de determinar l’abast del seu problema i la repercussió que té o pot tenir en el seu lloc de treball. El director ha de comunicar per escrit la seva decisió motivada a la persona interessada i al ministre titular d’Interior”. El tribunal indica que la policia és un cos especialment sensible, en ser armat, i que per tant s’ha de garantir la salut mental dels agents, per la protecció d’ells mateixos i de la resta.