Reportatge
El perill de la “moda” sense gluten
L’associació de Celíacs Andorra va organitzar la jornada sense gluten on diversos experts alertaven que les persones que no són celíaques i descartaven directament aquesta proteïna, podien caure en trastorns alimentaris i, en alguns casos, en la malnutrició infantil.
El menjar sa, natural i sense gluten està de moda segons apunten alguns experts. Els mateixos, però, que alerten del perill que representa per a les persones que no són celíaques el fet de fer-ho. Per desmuntar mites i oferir explicacions clares sobre aquesta malaltia, l’associació de Celíacs Andorra, ACEA, va organitzar ahir la jornada anual sense gluten, amb el suport de Crèdit Andorrà. En un matí es van fer tres conferències i un esmorzar sense gluten a les quals es van apuntar una vuitantena de persones, la majoria d’elles membres de l’associació, encara que estaven obertes a tothom. Una de les més controvertides va ser la que va oferir la gastròloga pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Reus, Gemma Castillejo, titulad “Gluten... moda o realitat? “He escollit aquest títol que pot ser polèmic perquè ara sembla que està moda excloure el gluten dels nostres àpats, com si fos una cosa imposada quan de fet forma part de la nostra alimentació des de fa milers d’anys”, afirmava.
Castillejos recordava que “sigui per estil de vida, per estar més sans o més guapos fins i tot, hi ha gent que menja erròniament productes sense gluten i no cal”. Per la doctora, el fet que influencers o gent coneguda expliqui els seus hàbits alimentaris on exclouen el gluten sense ser celíacs, “pot portar a un trastorn alimentari a persones deprimides o adolescents que els veuen a les xarxes socials i els volen imitar. Aquests darrers són el target perfecte i els fan un flac favor”, però el més greu “són els pares joves que, com que està de moda el menjar natural, els alimenten sense gluten i a vegades ens trobem amb casos de malnutrició infantil”.
Un dels problemes que es troben els celíacs a l’hora de fer la compra és la dificultat per desxifrar l’etiquetatge, tal com explicava la formadora del Departament Tècnic de l’Associació de Celíacs de Catalunya, Elena Mora, en la conferència inaugural. “El problema és que la llei obliga els fabricants a declarar els ingredients al·lergògens de forma visible però no les traces, és a dir, que malgrat que un producte no porti gluten pot haver estat fabricat al costat d’un altre que sí que en porti i, aleshores, tindrà contaminació creuada i traces”. Per evitar-ho, Mora reclama que els fabricants indiquin clarament que els productes no porten gluten “però, desgraciadament, les empreses no ho fan perquè els departaments de màrqueting els diuen que posar-ho els fa perdre vendes perquè la gent ho percep com menys natural”.
La darrera ponència la va fer la dietista i nutricionista Berta Jiménez i anava dirigida especialment als pares amb fills petits celíacs. Segons entén, la malaltia no els ha d’espantar sinó al revés. “És una oportunitat per revisar els nostres hàbits alimentaris i segurament caldrà fixar-nos més en el que mengem i a fer una compra més sana”. Igual que Castillejos, Jiménez apuntava que la base alimentària ha de ser similar a un no celíac. “Les cinc racions de fruites i verdures al dia, carn, peix, ous, productes làctics, i només canviar els cereals amb gluten, per a aquells que no en tenen”.
La presidenta de l’ACEA, Mercè Requena, va explicar que no se sap quants celíacs hi ha Andorra però que l’associació té un centenar d’afiliats. Destacava que en general el país disposa d’una oferta suficient de menjar per a ells però troba a faltar el pa fresc. “No tenim cap forn que ens faci pa cada dia i ens hem de conformar amb els pans processats o els envasats”, es lamentava.