El circ del SAAS

La catarsi general després de la declaració de Montserrat Gil ha fet entrar el cas de les irregularitats al SAAS en un mer tràmit en què ni fiscalia ni l’acusació particular del PS demostren tenir cap intenció de descobrir què va passar. La tasca de la batlle de voler anar al fons de l’afer va obrir la capsa dels trons, on ningú està disposat a seguir-la. Maria Àngels Moreno s’ha quedat sola. Va ser suficient que Gil apuntés cap a dalt envers el gabinet liberal de Pintat perquè el que fins llavors eren fortes onades en forma de preguntes i indagacions hagi quedat en una bassa inerta. Les declaracions de Francesc Gran com a exdirector de la CASS i de Joaquima Sol com a directora de la parapública van seguir la línia, segons fonts properes al cas, respecte que aquí no ha passat res.

L’afer del contracte de les ambulàncies havia arribat a un punt crític en què calia saber per què el document final va afegir dues clàusules que no estaven al plec de bases i que són manifestament afavoridores dels concessionaris. L’acord incloïa una partida per contemplar el dèficit del servei. I es pot considerar normal en un servei públic deficitari per definició i així ho recollia el plec de bases validat pels interventors. Però les dues condicions que es van afegir més enllà del plec de bases comportaven que l’hospital havia de recomprar les ambulàncies i que el SAAS s’havia de quedar els treballadors un cop finalitzés el contracte. Les dues situacions no tenen cap sentit, segons totes les fonts consultades, en un contracte d’externalització de serveis. L’hospital, a més, ja havia pagat l’import de les ambulàncies amb els diners que es dedicaven a l’amortització dels vehicles. Quan va acabar un dels trams de la concessió el SAAS va haver d’assumir el personal i pagar indemnitzacions o recol·locar.

Aquest era el gran punt que s’havia d’aclarir fins que va arribar la declaració de Montserrat Gil, i la fiscalia i el PS van passar a posició passiva. Les casualitats fan que a ningú li interessi atacar el gabinet liberal d’Albert Pintat. Ni al Govern, pels vincles evidents dels demòcrates amb aquell executiu (començant per Toni Martí); ni als liberals actuals, que en són els hereus; ni a la tercera via, on hi ha destacats membres d’aquell Govern com Fer­ran Mirapeix; ni al PS, perquè acaba de tancar un pacte de coalició amb els liberals. Tots els interessos polítics han coincidit i l’única voluntat d’investigar la impulsa la batlle Moreno. Massa obstacles perquè s’arribi a saber què va passar realment.