Reportatge
“El Coprincipat és estrany però té sentit”
L’escriptor Javier Cercas va reflexionar sobre la democràcia i els sistemes d’estat però entén que el millor per a tots és fondre’s en una Europa federal.
La primera pregunta que li van fer ahir a Javier Cercas va ser sobre l’avortament i el Coprincipat. Ningú s’escapa de l’actualitat política i molt menys ho podia fer aquest convidat a la xerrada que va oferir al Consell General, en el marc dels actes per celebrar els 25 anys de la Constitució. De totes maneres, va intentar, això sí, fer-se l’andorrà. “No vindré a explicar què heu de fer. No soc qui per dir-ho però entenc que tard o d’hora s’haurà de posar negre sobre blanc en aquest aspecte. Hi ha una duplicitat entre la pràctica i la teoria i el millor seria que totes dues anessin juntes”, va respondre. Respecte al Coprincipat, Cercas va reconèixer que és un sistema “estrany” però lluny de jutjar-lo, immediatament va afegir que “funciona”. “És molt especial el que teniu però s’ha de reconèixer que ha funcionat durant molts segles i això no és banal. Entenc per què serveix aquesta cosa que sembla tan estrambòtica però que té sentit, ja que al president de la República francesa li interessa Andorra però si ell fos l’únic cap d’Estat, el país podria veure’s amenaçat.” No té clar que el volgués per al seu país, tot i que reconeix que a Espanya “també tenim un sistema rar. No tant com el vostre però bastant”, i va indicar que no és un problema del sistema, sinó de com s’aplica, perquè “ni la monarquia és dolenta per se, ni la república, bona. Jo no soc monàrquic però prefereixo la democràcia de Dinamarca a la República de Síria, i aquestes monarquies són de fet republicanes perquè el rei pràcticament no té poder, com el bisbe aquí, o potser menys fins i tot”.
La trentena d’assistents que es van reunir per escoltar l’escriptor també el van sentir com lloava la UE: “Per mi, la utopia més raonable que hem inventat els europeus.” I defensava que “qualsevol estat, petit o gran, no podrà sobreviure a la pràctica davant el poder salvatge del capitalisme global”. En aquest sentit, va indicar quin seria el seu model ideal. “Tinc claríssim que el futur d’Espanya i dels estats europeus és dissoldre’s políticament en un estat federal europeu perquè serà l’única manera de preservar la pau, la prosperitat i la democràcia.”
Els líders carismàtics, l’ús “permanent” que fan de les xarxes socials per “difondre les seves mentides” i la “importància del bon periodisme” per desmuntar-les van ser altres temes que van formar part del diàleg que va mantenir amb els periodistes Bru Noya i Andrés Luengo.