El cos de policia costa quinze milions cada any i els bombers, vuit
La major part de la despesa dels cossos especials arriba de la partida de personal, que en el cas dels policies és de 13,5 milions i dels antiincendis, de 6,2
El cos de policia costa quinze milions cada any i els bombers, vuit
Govern destinarà el 2019 quinze milions per sufragar les despeses del cos de policia, amb unes xifres en què la part corresponent a la plantilla s’endú la immensa majoria dels diners. Concretament 13,5 milions són per pagar nòmines i només 1,5 per a la despesa de material, funcionament i tota la resta. Pel que fa al cos de bombers, l’Estat posarà 8,2 milions per fer front al seu cost i en aquest cas, no en un grau tan pronunciat com en la policia, la despesa se’n va de forma molt majoritària (6,2) a pagar salaris. El cost del centre penitenciari de la Comella (4,2 milions) i el de duanes (3,3) també tenen bona part de la dotació destinada a personal. En el cas del cos de policia el noranta per cent del pressupost és per abonar salaris, mentre que en el cos de bombers és del 75%.
Fonts properes a l’executiu van indicar que la despesa és normal que augmenti, especialment en el cos de policia, perquè el nombre d’agents i la seva formació s’ha hagut d’anar millorant per fer front als nous reptes en matèria de seguretat. En aquesta línia, des del cos es constata que era necessari anar incrementant el nombre d’efectius i que s’ha anat fent de forma progressiva i sense excessos. Respecte a si és molt o poc, les fonts consultades van comentar que la seguretat és un actiu vital per al país i que per tant necessita una inversió important perquè el benefici de tenir un país amb els estàndards de seguretat actuals no té preu.
Creixement constant
Les plantilles de l’administració pública central i les parapúbliques mantenen la xifra expansiva típica de cada any, que porta el Govern a pagar l’any vinent salaris per valor de 119 milions d’euros. Percentualment, comporta que l’executiu destinarà un 7,6% més de capital per pagar el capítol de sous de funcionaris. La prova més evident de la pujada constant del nombre d’efectius es pot constatar amb les incorporacions previstes per a l’any vinent: 91. En el quadre que facilita l’executiu en el pressupost es pot veure que hi ha nous treballadors en molts àmbits, però destaca que com a tècnics d’anàlisis de dades estadístiques es contractaran fins a 14 persones.
Dins de les despeses de personal, el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària mereix un comentari per separat, ja que per a l’any vinent es preveu que es gastin 41,5 milions per pagar els salaris sanitaris. La pujada incessant de la despesa en aquest àmbit comporta que el Govern haurà d’assumir els 18,7 milions d’euros de dèficit previst. En aquest cas hi ha una vintena d’incorporacions per a l’any vinent (algunes de forma temporal) per deixar la plantilla amb prop de 1.100 treballadors, xifra que la converteix en la més gran d’Andorra pel que fa al nombre d’empleats.
Per a l’any vinent hi ha un increment del 5% en la partida de personal i des de diverses fonts sanitàries s’ha criticat la incapacitat per controlar la despesa en salaris sigui quina sigui la direcció del centre. En aquest sentit, s’ha assenyalat que l’any 2007 el SAAS destinava 26,2 milions d’euros per pagar la plantilla i que l’any vinent arribarà a 41,5. Les fonts consultades consideren difícilment explicable en criteris estàndard una pujada tan gran quan l’activitat no s’ha disparat. Un augment del 60% en la partida dels salaris és, segons aquestes fonts, impossible d’explicar amb una gestió mínimament acurada. Cal recordar que l’hospital havia entrat en una fase de despesa descontrolada fins al 2011, quan es va engegar un pla per aturar els increments. Fins al 2017 s’havia entrat en certa estabilitat que ja s’ha trencat enguany i que l’any vinent encara anirà a més.