L'aeroport de la Seu operarà amb GPS a la primavera

El març de l’any passat Pérez es va desplaçar a la infraestructura per testar els vols d’aproximació instrumentals. Un assaig pràctic per complementar l’estudi. Les característiques diferents de l’aeròdrom han requerit informes exhaustius i més temps. “És un aeroport una mica més complicat del que habitualment tenim a Espanya, però n’hi ha al món moltíssim de més complicats”, afirma Pérez. Quines són les particularitats de la Seu? L’orografia provoca que l’aproximació de l’aeronau requereixi “un pendent major del normalitzat”. El més habitual és de 3,5 i a la Seu se’n requereix 4,7. Això ha obligat a fer més estudis i a analitzar tot un seguit de punts marcats per l’Organització Internacional d’Aviació Civil (OACI). A la inclinació s’hi ha de sumar que la pista és una mica més curta, més estreta i que es vol usar un sistema de vol instrumental (GPS) en una pista condicionada per ser visual. Serà la primera infraestructura aèria de l’Estat espanyol on s’usarà GPS sense que hi hagi radioajuda ter­restre, un altre sistema que permet operar amb dificultats de visibilitat.

Testos superats

“Amb la radioajuda seria més fàcil perquè com que a Europa amb el GPS no tenim gaire experiència sempre es tem què passaria si ens quedéssim sense senyal GPS.” Però els estudis han determinat que tots els condicionants es poden salvar, també el d’usar només GPS. “És viable”, va indicar l’enginyer.

De fet, Pérez assenyala que ja hi ha una resolució de l’OACI que insta a implantar els sistemes de navegació per GNSS, la denominació de l’organisme per als sistemes de navegació per satèl·lit, del qual el GPS n’és un. Per tant, els estats hi estan obligats “i Espanya hi està molt ficada”.

El que s’ha previst a la Seu d’Urgell és el més bàsic, però permet millores si les aeronaus que hi aterren tenen l’equipació. En tot cas, el que es proposa per arrencar, amb el qual “es podrà operar amb unes condicions molt concretes, ens permetrà baixar fins estar per sota dels núvols que habitualment hi ha a la zona [....]. I a partir d’aquí ja es veurà l’aeroport i es podrà aterrar”. Per als estudis s’han fet servir reculls de dades de l’Agència Estatal de Meteorologia Espanyola (l’Aemet), que abracen períodes “que sumen més de sis o set anys” i que han permès constatar que en més del 95% dels casos (amb variacions respecte a l’hora del dia) els núvols estan per sobre dels 5.000 peus. Amb el GPS l’aeronau podria baixar per sota dels 5.000 peus. Si un dia els núvols estiguessin més baixos l’avió no podria aterrar.

Pérez advoca per començar “a operar, analitzem dades i demostrem que es pot seguir avançant per disminuir aquests valors mínims, i que cada vegada sigui possible aterrar amb pitjor meteorologia. I això només es pot aconseguir funcionant, operant, gravant dades, analitzant i amb evidències”. El professor sosté que hi haurà companyies interessades: “Swiftair sempre se n’ha mostrat.” A més, “moltes per fer operacions amb GPS de la manera més bàsica estan aprovades i una companyia no s’equipara només per a la Seu d’Urgell, també el podrà usar a Santander o a València”. El de la Seu “mai serà un aeroport gran, amb gaires operacions, perquè la pista és la que és i l’estacionament, també”, però l’enginyer assevera que té marge de millora. I recorda que el procés s’ha alentit més perquè era el primer cop que les autoritats de seguretat aèria espanyola es troben amb tot aquest cúmul de particularitats, però “vas a Suïssa i ho tenen més resolt”.

Luis Pérez intervindrà a les jornades organitzades per l’Empresa Familiar (EFA) el 29 i 30 de novembre, que abordaran una estratègia aeroportuària per a Andorra en què també es parlarà sobre la possibilitat de tenir aeroport a l’interior del país.