Rebutjat el recurs de l'advocat que va insultar una funcionària
El processat va ser condemnat a un mes d’arrest nocturn condicional
El Tribunal Constitucional (TC) no va admetre a tràmit el recurs d’empara, en l’aute del 12 de novembre passat, que va presentar l’advocat que va dir-li a una treballadora de la Batllia si era “gilipolles”. La sentència d’un mes d’arrest nocturn condicional dictada pel Tribunal de Corts era per un delicte menor d’injúries greus a un funcionari públic. Els diversos recursos que va presentar l’advocat abans del d’empara, presentat el 24 de setembre passat, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, també van ser desestimats per la sala penal del Tribunal Superior de Justícia.
Els fets van tenir lloc el 20 de novembre del 2015 al departament d’execucions civils de la Batllia, espai on el processat, de nacionalitat andorrana, es va presentar acompanyat per una clienta per fer diverses gestions en relació amb la mateixa. Una de les funcionàries del departament va assenyalar al lletrat que tenia pendent la notificació d’una sentència dictada en un procediment que l’afectava en qualitat de particular. El condemnat es va negar a rebre la notificació, ja que es trobava en companyia d’una clienta.
La situació va esdevenir en un moment de tensió quan l’advocat va comentar en veu alta “aquesta què s’ha pensat”, “no m’esteu tractant correctament” i “m’heu faltat al respecte”. Quan va intervenir una altra funcionària del departament d’execucions civils per demanar-li que no aixequés la veu i que no faltés al respecte a la companya, es va iniciar una discussió en la qual el processat va dir a la segona treballadora si era “gilipolles”, que havia d’anar a l’escola judicial i la frase “prou pena tens de treballar on treballes o de treballar a la justícia”.
MÉS RECURSOS DESESTIMATS
Després que el Tribunal de Corts dictés la sentència en què es condemnava el processat a un mes d’arrest nocturn condicional, tant la fiscalia, que demanava la inhabilitació per a l’exercici de la professió d’advocat durant dos anys, com el condemnat van presentar recursos d’apel·lació. La sala penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència en què acordava desestimar ambdós recursos. L’advocat va tornar a presentar un recurs de rectificació i d’aclariment de la sentència, però el Tribunal Superior va concloure que no s’havia produït cap error ni hi havia cap concepte susceptible a generar confusió, motiu pel qual va desestimar el recurs. Aleshores, el processat va interposar un incident de nul·litat d’actuacions en considerar que l’aute que denegava l’aclariment havia vulnerat el seu dret a la jurisdicció, recurs que va tornar a tombar el Tribunal Superior. El condemnat va presentar el recurs d’empara contra l’aute per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció. L’advocat al·legava que la persona ofesa no era funcionària en el moment dels fets.