L'explotació sexual dels animals es penalitzarà

L’informe n’afegeix un exemple. Per al tipus agreujat del delicte de maltractament animal podria establir-se també, més enllà del fet de causar la mort de la bèstia o que el fet es realitzi en un espectacle públic, “circumstàncies com les que agreugen la pena per al delicte de lesions”.

Aquestes recomanacions formen part de les conclusions d’un treball titulat La protecció dels animals al Codi Penal andorrà. Comparació amb Espanya, França i Portugal, elaborat pel secretari judicial adscrit a la fiscalia general Guillermo Casal Tarré.

L’estudi conclou que la legislació penal andorrana, malgrat haver estat la darrera de les quatre comentades en el treball a incorporar una tipificació de les conductes de maltractament d’animals ben desenvolupada i donant-li la categoria de delicte i no de falta, “no es pot considerar que es trobi a la cua quant a la protecció que ofereix”. Casal Tar­ré afegeix que si bé la resta de les legislacions s’han destacat com més complexes i detallades que l’andorrana, aquest fet “no significa que tinguin associada una pena més severa”. I és que, segons s’assenyala en l’informe publicat recentment, només la legislació francesa estableix penes més elevades que el Codi Penal andorrà.

Després de posar en relleu el que considera mancances de la legislació del Principat, l’autor de l’estudi destaca de “forma molt positiva” que s’hagi inclòs al codi la modalitat imprudent del delicte, per tal de preveure possibles situacions en què la negligència de les persones pugui donar lloc a greus conseqüències per als animals. També destaca el fet que no s’hagi establert a través del Codi Penal “la protecció de determinades tradicions que comporten el maltractament d’animals com sí que ocorre amb la resta de codis comentats”.

L’informe acaba concloent que en línies generals “cal valorar positivament” aquesta nova tipificació, que “haurà d’avaluar-se conjuntament amb l’evolució de la criminalitat en aquest àmbit”.

AVAL DEL MINISTERI PÚBLIC A LA GESTACIÓ SUBROGADA A L'ESTRANGER

El secretari judicial adscrit a la fiscalia general Sergi Costa Gonçalves ha elaborat un informe en què analitza la gestació sub­rogada i les sentències de la sala civil del Tribunal Superior de Justícia que han donat l’exequàtur a quatre sentències foranes, en què atorgaven la paternitat a parelles que havien llogat un ventre per aconseguir tenir un o més fills. L’informe segueix la línia de la fiscalia, que mai s’ha oposat a donar l’exequàtur a les sentències foranes que han atorgat la paternitat de nadons nascuts de mares subrogades a països estrangers on és legal aquesta pràctica. La no oposició a donar validesa a Andorra a les sentències s’entén com un aval del ministeri públic a la paternitat per subrogació. Després d’analitzar la legislació als països veïns, on està prohibida aquesta pràctica (França i Espanya), i la dels estats que sí que ho permeten, el treball recorda la jurisprudència de la sala civil. En aquest sentit, explica que el TS ha hagut de resoldre sobre quatre demandes d’exequàtur promogudes per andor­rans sol·licitant de l’alt tribunal el reconeixement de la filiació dels nascuts per gestació subrogada al seu favor en virtut de quatre resolucions dictades per les autoritats judicials dels Estats Units. El tribunal és conscient de la controvèrsia generada als països del nostre entorn, especialment a Espanya i França, destacant-ne les seves diferències amb l’ordenament jurídic andorrà. Recorda que al Principat no hi ha normativa prohibitiva expressa i que dels quatre casos, tres es caracteritzaven per l’existència de vincle genètic entre els menors i algun dels sol·licitants, i un per la seva inexistència, essent aplicable l’existència d’una situació de fet, que feia anys que els nens vivien amb qui els havia subrogat.