Nou judici per abusar d'una discapacitada

Els fets es remunten al novembre del 2010 en una discoteca d’Andorra la Vella, quan l’acusat, de nacionalitat portuguesa, va demanar a la denunciant que el convidés a dormir a casa seva al·legant que estava massa begut per conduir el cotxe, petició a la qual la dona va accedir, tal com havia fet ja en alguna altra ocasió similar amb anterioritat. L’única particularitat va ser que en aquell moment també els va acompa­nyar un amic de la denunciant. Un cop al pis, segons el relat de la fiscalia, l’home es va estirar al llit a la mateixa habitació on la dona es va quedar mirant la televisió. Un cop ella va ficar-se també al llit, l’home va intentar abaixar-li les mitges diverses vegades en les quals, en totes, la denunciant va insistir que no volia mantenir relacions sexuals amb ell. Més tard, el processat va abaixar-li definitivament les calces i les mitges, i va penetrar la dona per via vaginal sense que ella oposés resistència. La dona no va denunciar el que va considerar un abús sexual fins que dies més tard ho va confessar a un amic, que li va aconsellar que ho digués a la seva mare.

Després que el Tribunal de Corts dictés la sentència de quatre anys de presó, en el judici celebrat al Superior la defensa va posar de manifest que existien dues versions contradictòries, en les quals la denunciant afirmava haver-se negat a mantenir relacions sexuals i el processat que manifestava que en tenia el consentiment. No obstant això, el fiscal va posar en relleu que no era així, ja que va assenyalar que mentre la dona explícitament negava el consentiment, l’home processat “no recorda res”.

DUBTES DELS MAGISTRATS

La resolució del Superior adduïa que no hi havia constància clara sobre si, per part de la denunciant, hi va haver una oposició frontal i ferma a l’hora de realitzar les relacions sexuals. Així mateix, va destacar “l’ambigüitat” de la situació descrita, ja que la denunciant hauria explicat que després de negar-se a dur a terme relacions sexuals es va estirar al costat de l’acusat i es va treure les mitges, a més d’afirmar que no va existir violència física durant l’acte. També es van destacar els dubtes que el processat tingués coneixement de la discapacitat de la dona i es va afirmar que no hi havia elements externs suficients per constatar la capacitat psíquica de la denunciant, que pateix una discapacitat mental lleu. L’òrgan va lamentar, com la fiscalia, que en vuit anys d’instrucció l’home no hagués estat sotmès a cap examen psicològic per constatar quines són les seves facultats, i li va retreure a l’acusació que el podia haver sol·licitat i no ho va fer.

CRÍTIQUES PER L’ABSOLUCIÓ

La sentència absolutòria va aixecar polseguera, en especial entre els col·lectius de discapacitats, que van mostrar el seu malestar per la revocació. Inés Martí, la presidenta de l’Associació d’Afectats d’Autisme d’Andorra (Autea), va afirmar que respectava qualsevol decisió judicial, però que en un cas com aquest s’havia de tenir en compte la vulnerabilitat que pateixen les dones amb discapacitat.

Abans de presentar el recurs d’empara contra la sentència absolutòria, la fiscalia va interposar un incident de nul·litat d’actuacions al TS. No obstant això, l’òrgan es va refermar en l’aute del 10 de juliol en la decisió, reiterant el “dubte raonable” sobre la capacitat de l’acusat d’entendre que la víctima s’oposava a les relacions sexuals. Finalment, la fiscalia va presentar el recurs d’empara, en el qual demanava al TC que declarés la vulneració del dret a la jurisdicció, la nul·litat de les resolucions i la retroacció de les actuacions fins al moment anterior a dictar sentència.

EL TC DENEGA LA POSADA EN LLIBERTAT D'UN PRES PER DROGA

El recurs que va presentar la defensa de Nelson Ferreira, l’empresari que es troba pres a la Comella per un presumpte tràfic d’estupefaents, no va ser admès a tràmit pel Tribunal Constitucional. El lletrat representant del pres va interposar el recurs en el qual sol·licitava el seu alliberament immediat en considerar que la detenció del seu representat va ser il·legal, a més de denunciar que els agents de policia van estar duent a terme una perquisició no autoritzada al seu domicili. Així mateix, la defensa demanava de manera preventiva, en espera de la resolució, la posada en llibertat de l’acusat de manera “immediata i urgent”. La detenció es va dur a terme el 22 de juny passat en el marc d’una investigació i després d’uns presumptes delictes majors de possessió destinada a tràfic il·lícit de droga, a més de delictes menors de consum de cocaïna. En un primer moment, la defensa va presentar un incident de nul·litat d’actuacions que va ser desestimat per la secció d’instrucció especialitzada 1 de la Batllia. En aquell moment la defensa va presentar el recurs d’empara al·legant la il·legalitat del seu arrest, ja que en aquell moment Ferreira no va ser informat dels motius pels quals era detingut i tampoc se li va mostrar l’ordre d’entrada en el seu domicili. El TC exposa que el recurrent va tenir coneixement de tots els procediments que l’afectaven, a més de constatar que, segons la secció d’instrucció especialitzada 1 de la Batllia, la detenció i les perquisicions impugnades es van fer respectant les normes processals.