Un estudi recull que el cost de la vida supera el salari mínim

Les escales d’equivalència que permeten transformar aquest cost per a qualsevol tipus de llar se situen en valors al voltant del 0,45 per a qualsevol persona addicional. Així, en la banda baixa dels 1.050 euros, una família formada per dues persones necessitaria ingressar 1.522 euros mensuals per tenir les necessitats bàsiques cobertes. Per a una de quatre persones aquesta xifra s’incrementaria fins als 2.466 euros mensuals i per a una de sis fins als 3.410. En la banda alta dels 1.200 euros, una llar amb dues persones hauria d’ingressar 1.740 euros mensuals, una de quatre, 2.820 i una de sis, 3.900.

Dificultats econòmiques

L’estudi, que van presentar el ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, i el coordinador d’Estadística, Enric Ripoll, i que s’ha fet en resposta a la demanda del Consell General del 15 de setembre del 2017 que encomanava al Govern determinar el cost real de la vida a Andorra, també posa en relleu les dificultats econòmiques de part de la societat andorrana.

Així, un 2,4% de la població es troba en situació de privació material severa, mentre que en el cas dels beneficiaris de prestacions socials, la proporció augmenta al 64,1% abans de rebre les prestacions socials. L’estudi també diu que les llars més afectades per privació material són les unipersonals i les llars amb menors.

Més de la meitat de la població, el 52,2%, manifesta tenir dificultats per arribar a final de mes, percentatge que s’enfila al 95,9% quan només es considera la que rep els ajuts econòmics ocasionals abans de rebre’ls. Respecte als llindars de pobresa, l’estudi considera que un 0,6% de la població pateix pobresa severa, un 3,8% pobresa relativa i un 9,9% està en risc de pobresa.

L’obtenció de dades de l’estudi s’ha dut a terme a través de quatre metodologies. En primer lloc s’han tingut en compte els ingressos per arribar a final de mes, en funció de les necessitats que manifesten una mostra de beneficiaris de prestacions socials i s’han comparat amb una mostra de l’enquesta de condicions de vida 2018 adreçada a tota la població.

En segon, mitjançant les dades de l’enquesta de pressupostos familiars dels anys 2014 a 2016 actualitzades a l’IPC del 2018, s’ha analitzat la despesa de les llars per aproximar els ingressos necessaris de les famílies unipersonals, i s’han equiparat i escalat aquests ingressos a altres tipologies de llars.

En tercer lloc s’ha dut a terme una aproximació de preus del cost d’un cistell d’aliments proposat per la FAO a partir dels preus recollits per l’IPC i traslladant el valor obtingut a altres grups de béns. Finalment s’ha fet un càlcul dels nivells de pobresa a Andorra, amb les dades de enquesta de pressupostos familiars, establint un llindar de despesa necessària per cobrir el cost de la vida.

Crítiques de l’oposició

Les dades exposades no van ser rebudes de bon grat per una part de l’oposició que va posar en dubte la validesa de les xifres presentades, algunes de les quals basades en estadístiques del 2014 al 2016. El més queixos va ser el conseller del PS, Pere López, que a més de qüestionar les dades, va tornar a posar sobre la taula el problema del preu del lloguer. Va lamentar que l’estudi només entri a valorar el cost d’una llar unipersonal i va demanar per exemple saber “quant li costa la vida a un jove que es vol independitzar i que ha de pagar un nou lloguer”. La rèplica d’Espot va ser que “si m’hagués demanat [al Consell] un estudi per saber quant li costa la vida a un jove que es vol independitzar li haguéssim fet”.

El debat es va tornar a traslladar als preus dels lloguers antics i al dels lloguers nous. Ripoll va esgrimir, per defensar l’ús dels preus dels lloguers antics sense tenir en compte el cost dels nous, unes dades segons les quals el temps mitjà d’ocupació d’un mateix habitatge de lloguer és de 13,5 anys i que el 48,8% de les famílies que viuen en aquest règim fa 10 anys que estan en el mateix habitatge. “No confonem el que costa avui llogar, amb el que estan pagant de mitjana les famílies per un lloguer”, va assenyalar.

La consellera liberal Judit Pallarés va posar en dubte que només s’hagi aplicat l’increment de l’IPC en les variables que s’han fet servir d’anys anteriors, ja que algunes podrien haver crescut per sobre d’aquest índex. La consellera independent Sílvia Bonet va augurar que en el futur creixerà el nombre de famílies amb problemes econòmics.