Camí lliure per dur al TC l'entrega de dades del 'cas BPA' als Cierco

La sentència del TS rectificava la Batllia que en primera instància va determinar que l’AREB havia de facilitar una part de la informació requerida pels Cierco. I és que el Tribunal de Batlles va estimar parcialment, el 26 de gener passat, la demanda dels màxims accionistes del banc, que en dues cartes van sol·licitar diferents tipus de dades a l’AREB.

En la primera, el 5 de desembre del 2016, reclamaven els informes de valoració que van permetre aprovar la valoració econòmica de BPA, un annex de la resolució de l’AREB del 21 d’abril del 2016 referent al traspàs d’actius, drets i immobles, així com l’informe realitzat per Price Waterhouse Coopers (PwC) a petició de l’AREB pel qual es van analitzar i revisar un per un tots els clients de BPA.

En la segona, enviada un dia després, demanaven informació, no documentació, a l’AREB sobre els diferents instruments de resolució relatius a BPA que van deixar en 261 milions d’euros el saldo de l’entitat, per quina raó les societats que formaven part del mateix grup de consolidació de l’entitat en resolució van ser excloses de la recapitalització interna i que motivessin quin podria ser el suposat o pretès “contagi”, “trastorn greu a l’economia” o “pertorbació greu del funcionament dels mercats financers” que va permetre excloure aquestes filials del procés de recapitalització. També demanaven informació relativa a Banco Madrid.

La Batllia va donar en part la raó als germans Cierco i va ordenar a l’AREB facilitar la documentació que es demanava en la primera carta. L’AREB, però, va presentar un recurs a la sala administrativa del Superior per no haver-ho de fer, i als accionistes majoritaris de BPA per accedir a la segona informació. El TS va donar la raó a l’AREB i no haurà de facilitar cap informació.

Per aquesta decisió, els germans Cierco van presentar l’incident de nul·litat d’actuacions, que un cop desestimat, deixa la via lliure per anar al Constitucional.

DINERS D'ODEBRECHT A ANDORRA PER A UNA CAMPANYA AL PERÚ

Els diners per a la campanya contra la revocació de Susana Villarán, alcaldessa de la Lima Metropolitana que el 2013 va haver de fer front a una consulta ciutadana per obligar-la a deixar el càrrec i que finalment va guanyar, haurien sortit d’un compte de Banca Privada d’Andorra (BPA), segons les declaracions d’un testimoni del procés obert a Perú respecte a la procedència dels tres milions de dòlars amb els quals es va pagar la campanya a favor de Villarán. L’octubre passat el brasiler Raúl Ribeiro Pereira, que era gerent general de la concessionària Rutas de Lima, conformada pel conglomerat de negocis brasiler Odebrecht, va declarar davant del fiscal peruà Germán Juárez, que al febrer del 2013 va ser testimoni de com el gerent de la Municipalitat Metropolitana de Lima, José Miguel Castro, sol·licitava a Jorge Barata, un enginyer brasiler d’Odebrecht que treballava al Perú, uns 3 milions de dòlars per sufragar la campanya de l’alcaldessa. Segons va declarar Ribeiro al fiscal peruà, Barata, que en aquells dies era el seu cap, el va informar que part dels diners d’aquella campanya s’entregarien a través de BPA. “Barata em va dir que els pagaments que es van fer a Lima es van realitzar a través d’un compte i en aquell moment vaig tenir coneixement que hi havia un banc a Andorra”, indica el testimoni en la declaració, a l’àudio de la qual ha tingut accés el diari peruà El Comercio. Afegeix que la persona que va enviar BPA, “responsable dels comptes d’Odebrecht a l’entitat bancària andorrana”, va ser Andrés Sanguinetti Barros, conegut com Betingo. El mateix diari es va posar en contacte amb José Miguel Castro que va admetre haver-se reunit amb Sanguinetti, però que va assegurar que fins fa uns dies no va saber que “era el gestor d’Odebrecht a BPA”.