Andorra és el país del món on es consumeix més oli d'oliva

La segona enquesta nutricional d’Andorra, del 2018, que es va presentar ahir i que estableix la tendència entre el 2005 i el 2017, revela que el Principat és el país del món on es consumeix més oli d’oliva, ja que s’utilitza en un 99% dels casos per amanir, però si se li sumen els fregits i els guisats, se situa en el 92%. Unes xifres a les quals no arriba Espanya, el principal productor d’oli d’oliva del món. “Si ho comparem amb els països del nostre entorn veurem que estem molt per sobre. A França no se’n consumeix però a Espanya, país responsable del 50% de la producció mundial, representa el 75% del consum, de manera que la diferència és molt important”, va dir el director de l’estudi, el doctor Lluís Serra, president de la Fundació per a la Investigació Nutricional, un ens adscrit al Parc de Recerca Científica de la Universitat de Barcelona. “Només Creta podria estar com nosaltres”, va afegir.

L’estudi pretén ser una fotografia de la realitat del país en matèria alimentària i nutricional i reflecteix una tendència entre el 2005 i el 2017. Segons Serra, “Andorra és un dels pocs països europeus on no augmenta l’obesitat, inclús ha disminuït entre els homes”. El director de l’estudi va presentar unes xifres “que encara cal acabar de treballar” que indiquen que en aquest aspecte, el país ha millorat les seves estadístiques respecte al 2005, quan es va fer l’anterior estudi. “Andorra està millor que la resta dels països perquè no s’ha produït l’augment que sí que ha passat en els altres.” Entre els homes, l’obesitat ha caigut del 14,2% del 2005 al 12,7%. Si bé és cert que ha augmentat lleugerament entre els adolescents i joves, i especialment entre els majors de 65 anys, entre els 25 i els 64 la caiguda és força important.

Creix l’obesitat femenina

Per contra, entre les dones sí que augmenta l’obesitat, passant de l’11,2% al 13,9%. De nou el grup de les més joves és on més creix, ja que el 2005 no arribava al 2% però ara frega gairebé el 7%. També s’ha disparat entre les majors de 65 anys, però l’increment es produeix en tots els grups.

Serra va matisar que les dades no són preocupants i que bona part de l’èxit té lloc a causa d’un lleuger increment de l’exercici físic, especialment entre els homes, i en la reducció de la quantitat de menjar. “En general s’ha produït una major consciència sobre l’alimentació i s’ha controlat més la quantitat de menjar. També ha millorat una mica l’activitat física de lleure.” Malgrat això, el doctor anima a seguir fent polítiques de promoció de l’esport per a tots els col·lectius però, de nou, el femení jove i gran és qui menys en realitza, perquè s’ha detectat que aproximadament el 50% de les dones porten una vida sedentària, pel 35% dels homes.

Baixa el consum de menjar

Des del 2005 els andorrans esmorzen més que abans però destaca sobretot que s’ha substituït la tradicional combinació de dos plats i postres pel plat únic i postres, o plat únic sol, tant en dinars com en sopars. També cauen tots els grups alimentaris, siguin fruites i verdures, cereals o peix, però també els embotits, la carn vermella, la brioixeria o les begudes alcohòliques. Aquest punt es redueix especialment perquè passa dels 123 grams per persona i dia als 79. “S’ha fet una reducció de la ingesta en general, més quantitativa que no pas qualitativa, i això es veu perquè menys persones ens diuen que segueixen sempre o sovint la dieta mediterrània. De totes maneres, que caigui el consum de fruites i verdures és de les notícies menys positives perquè es podria reduir el consum de menjar, sense que aquest grup es veiés alterat”.

El secretari d’Estat de Salut, Joan León, va afegir que a partir d’ara caldrà seguir treballant aquestes dades i aprofitar-les, i veure de quina manera es “poden adreçar els esforços i els recursos necessaris per desenvolupar polítiques que ajudin a millorar la salut i els hàbits alimentaris de la població andorrana”.

Com a recomanacions finals, Serra proposa augmentar el consum de fruites i verdures, fer més exercici i “recuperar la cuina andorrana, que és molt sana”.