reportatge
Ironies del destí
El condemnat d’un cas del 2005 va tornar al país per recuperar uns diners però acabarà a la presó en cas de no poder acreditar el pagament d’una multa.
Ironies del destí
Tretze anys després de celebrar-se el judici contra tres ciutadans xilens que van ser condemnats per blanquejar diners del narcotràfic, un dels acusats va tornar ahir al Principat per assistir al recurs d’audiència que va demanar després de no poder assistir a Corts aquell maig del 2005. El processat té comissats 300.000 euros de procedència il·lícita en una de les entitats, una quantitat que pretendria recuperar. Així ho va intentar l’home, de 70 anys, que havia estat condemnat a una pena de cinc anys de presó i una multa de 300.000 euros que no es va fer efectiva mai. Fins ara.
El Tribunal va desestimar el recurs d’audiència i va declarar ferma la sentència del 2005, però amb alguns canvis en tenir en compte l’edat del processat i el fet de presentar-se voluntàriament. El tribunal va decidir substituir la pena de presó per l’expulsió del país i la garantia de pagament dels 300.000 euros de multa, tenint en compte la seva solvència econòmica tal com va confirmar ell mateix. Fins que no pugui acreditar el finançament de la multa, l’home ingressarà al centre penitenciari de la Comella.
La desestimació del recurs d’audiència es va plantejar després que el processat va comentar, de manera espontània, que el 2007 havia viatjat a Andorra i que va ser llavors quan el seu advocat li va informar que la justícia andorrana el buscava, que estava condemnat i que marxés del Principat. En aquell moment el ministeri fiscal va afirmar que el recurs d’audiència era totalment improcedent, ja que, segons va repetir diverses vegades el processat, aquest coneixia l’existència de la condemna des de feia onze anys. El recurs d’audiència només es pot celebrar en el termini dels 15 dies següents a la comunicació de la sentència al condemnat.
El procediment es va iniciar el 1997 després que anys enrere els tres ciutadans xilens blanquegessin diners de la venda d’estupefaents en diverses entitats del país. Ni els lletrats, en aquell moment, ni ahir un dels acusats, van poder demostrar d’on sortien aquests diners que portaven a Andorra entre el 1989 i el 1993. Ahir va reconèixer que treballava a comissions dels generals de la dictadura de Pinochet i que els seus ingressos provenien principalment de la importació de productes xilens a Espanya. Des de mariscs fins a llaunes de conserves, passant per la premsa xilena.
La situació es va girar en contra de l’acusat, que havia tornat voluntàriament al país i que de moment ingressarà a la presó.