La 'policia patriòtica' espanyola va fer seguiments a Andorra

L’1 d’agost de l’any 2014, el llavors secretari d’Estat de Comerç del govern del PP, Jaime García-Legaz, va dinar a l’hotel Hermitage de Soldeu amb Toni Martí i Toni Riberaygua. La trobada va tenir lloc una setmana després que l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol confessés que durant anys la seva família havia tingut ingressats a Andorra els diners, sense declarar, de l’herència del seu pare, Florenci. De la trobada en va quedar constància en unes fotografies que es van captar a l’entrada del restaurant canillenc i que van ser publicades per eldiario.es.

Aquest és un dels casos en què hi ha constància del seguiment que va fer la policia patriòtica espanyola dins de territori andorrà i que incloïa polítics, indistintament del color que fossin, especialment destinat a tenir informació per lluitar contra el procés independentista català.

Fonts de diversos organismes han confirmat que hi ha constància dels seguiments, que neixen arran del convenciment al qual ha arribat la policia patriòtica respecte que el sistema financer andorrà acull molts diners de polítics catalans vinculats amb el procés, i també de polítics i personatges públics espanyols en general. El dispositiu, segons aquestes fonts, tenia com a objectiu tant aconseguir proves de les entrades i sortides de polítics catalans en bancs d’Andorra com acumular informació sobre altres polítics per ser utilitzades posteriorment.

Els informes de què disposava la policia patriòtica, inspirats pel comissari Pepe Villarejo, havien establert que el nivell de dipòsits dels polítics catalans era comprometedor. I que no només afectava els Pujol, sinó també d’altres famílies com els Junqueras, els Mas o els Trias. La major part del que fixaven aquests informes del grup d’intel·ligència eren simples suposicions errònies. Però van ser suficients per justificar el desplegament d’unitats de vigilància. Les mateixes fonts van comentar que s’havien arribat a combinar equips que estaven fixos amb altres unitats que pujaven des d’Espanya per fer els seguiments. El desplegament sempre es feia amb l’enregistrament d’imatges i el seguiment als vehicles. Un dels fets que es buscaven, segons les fonts consultades, era aconseguir que un dels polítics catalans tragués diners d’un banc d’Andorra i se’l seguís fins al cotxe. Amb el número de matrícula s’hauria avisat la duana perquè se li fes un escorcoll a fons i l’escàndol hauria esclatat en fer-se públic que estava repatriant diners des del Principat.

Les fonts consultades van indicar que és complicat establir quan van començar els dispositius i quan es van cancel·lar perquè eren operacions encobertes. Però es calcula que van començar el 2011 i van acabar el 2014.