reportatge

“Fins als nassos”

Els assistents van mostrar el seu descontentament amb les proclames que alternaven amb els discursos dels organitzadors i els cartells que mostraven el rebuig a les lleis laborals, la situació de l’habitatge, les baixes pensions o la penalització de l’avortament.

“Fins als nassos”Fernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Joves, gent gran, dones, homes, famílies, grups d’amics i gent que va anar sola a la manifestació. No importa el perfil, la situació econòmica, si treballen al sector públic o privat, o els drets que van voler defensar amb al seva presència a la concentració. El malestar que es desprenia amb gestos i crits es resumeix amb un “n’estem fins als nassos”, una frase molt repetida que es podia sentir només de fer una passejada entre els manifestants que onejaven el centenar de pancartes que Podem va repartir amb diferents proclames, així com d’altres que els alguns van portar preparades de casa, amb missatges com Dret de vaga, No demanem, exigim els nostres drets o Virtus Unita Fortior. Des d’un dels costats, uns 30 efectius de la policia vetllaven per la seguretat de la gent i controlaven que cap vehicle rodat hi accedís.

Per a un dels joves que es mantenia al passadís de l’Escale el seu “fins als nassos” estava dirigit sobretot al tema de l’habitatge, a “tota aquesta especulació que hi ha ara mateix al Govern i la poca actuació que prenen envers aquesta situació”. Mentre la protesta s’iniciava lentament, el jove, que treballa al sector privat, continuava, visiblement enfadat, tot dient que fa uns dies “es va fer bullir encara més la població amb una reforma laboral que no té cap sentit”. També va recordar les declaracions del Copríncep. “Si no fos per aquests andorrans importats, Andorra no seria el que és avui dia.” Jo també sóc importat!, va ser una de les proclames que més es van sentir entre els assistents. També es van sentir crits de Quina vergonya! o Sols el poble salva el poble!

Fins als nassos també n’estaven dos dels jubilats que van assistir a la concentració. I no només pel tema d’unes “jubilacions dignes”. “Venim per les reformes laborals, la llibertat en els acomiadaments a la gent o el tema de les hores extraordinàries. Venim per defensar els drets dels nostres fills, que són funcionaris, i els nostres nets. Per tots”, afirmaven. Al costat, un parell de nois van destacar que estan “fins als nassos” de “totes aquetes lleis que ens treuen drets pels quals no acceptem passar per aquí” i que fan “encara més gran la diferència entre l’home i la dona”, va assegurar un d’ells, “sobretot quan hi ha un nadó pel mig”.

Des de l’inici de l’acte i fins al final, una llarga cua de gent es va generar al costat de l’espai central de la manifestació. Era per signar les ILP, una mostra visual que els assitents n’estaven fins als nassos.

NOMBROSOS POLÍTICS ENTRE ELS MANIFESTANTS A LA CONCENTRACIÓ

Entre el miler de persones que van assistir a la manifestació també es van poder veure alguns actors polítics de diferents partits, com per exemple, alguns membres del PS com Pere López, Vicenç Alay, Carles Sánchez o Dolors Carmona o d’altres de Progressistes-SDP, com Jaume Bartumeu, Josep Roig o David Pérez. Joan Seguí, Eusebi Nomen o Simó Duró, president de la Federació d’Associacions de Gent Gran d’Andorra, també hi eren presents. Tots ells, excepte Joan Seguí, que era un dels organitzadors, es van mantenir entre els manifestants sense prendre el protagonisme a la gent. Josep Roig, candidat de Progressistes-SDP va afirmar que la concentració “és un símbol de l‘herència que ens deixa DA després de 8 anys de Govern i és el trist llegat del senyor Martí”. “Són lleis retrògrades que trepitgen els drets de les persones d’aquest país”, va sentenciar.

tracking