protesta social

El cap de Govern i els partits polítics reconeixen que hi ha malestar social

Govern i partits admeten que els manifestants tenen motius per reivindicar millores en el poder adquisitiu i de participació democràtica

Creat:

Actualitzat:

El Govern i els partits polítics coincideixen, tot i que amb els seus matisos, a l’hora de fer el primer diagnòstic després de la protesta social de dilluns, que va aplegar un miler de persones a la capital. D’entrada, reconeixen el malestar d’una part de la població, que reclama solucions davant de la pèrdua de poder adquisitiu, l’augment del preu dels lloguers, les noves lleis laborals i demana més mecanismes de participació democràtica. A pocs mesos per a les eleccions nacionals, l’expectativa se centrarà en veure de quina manera els representants recullen el guant per plantejar propostes.

El cap de Govern, Toni Martí, va afirmar que entén l’assistència dels manifestants que van anar a l’acte “legítimament amb les seves conviccions” perquè “tenen dificultats per arribar a final de mes”. En un esmorzar amb els periodistes, el líder de l’executiu va expressar tenir “el màxim respecte” pels participants, però va voler fer una defensa de les polítiques socials que ha fet el seu Govern en els últims anys, com ara els augments del salari mínim i l’augment de les pensions. Martí va afirmar que l’executiu ha d’estar “atent” a les reivindicacions, però va voler treure’s l’etiqueta de les retallades que ha rebut per part de l’oposició i de sectors sindicals. “Penso que es tracta una mica injustament aquest Govern des del punt de vista de voler fer retallades i no és així”, va dir Martí, que també va defensar-se en el fet que l’executiu ha hagut d’implementar “moltíssimes reformes”.

“Acumulació" del malestar

Martí va afirmar que “el malestar” fa temps que es cou, “segurament de moltes legislatures”, i nosaltres som els que hi estem al davant i, per tant, som els que tenim l’última responsabilitat perquè no cal escudar-se en el passat i hem d’assumir les nostres responsabilitats”. El cap de l’executiu va obrir la porta a implementar mesures relacionades amb les reivindicacions expressades dilluns. “Estem en una millor predisposició per fer polítiques que puguem sostenir i que siguin justes per a tot­hom”, va expressar el cap de Govern, que va avisar de la necessitat de plantejar mesures que econòmicament siguin sostenibles. “Vindrà el moment d’una reflexió basada en no prometre coses que no podem sostenir”, va alertar Martí, que tractarà l’abast de la manifestació durant el consell de ministres d’avui.

“Un reflex del país”

Els grups parlamentaris també van coincidir en la importància de la mobilització de dilluns. El president del grup parlamentari mixt, Josep Pintat, va assegurar que la protesta és “un reflex del país”. “Això vol dir que l’economia no funciona i que les mesures que s’estan aplicant no van endavant”, va dir Pintat, que va afirmar que la protesta no va ser per les lleis laborals, a les quals el seu grup va donar suport, perquè “encara no han entrat a la pràctica”. “Hi ha un descontentament per part de la població per la situació que es viu”, va afirmar el líder d’Unió Laurediana-Independents de la Massana.

El president del PS, Pere López, va afirmar que la manifestació va ser un fet “inèdit” al nostre país. “Significa un descontentament en molts àmbits”, va dir López, que creu que la reivindicació va ser “un exemple claríssim de l’actual estat de fractura existent”. “Sembla que la gent té ganes de començar a fer sentir la seva veu”, va concloure. El candidat d’SDP a les eleccions generals, Josep Roig, va expressar que “l’assistència d’un miler de persones representa l’expressió màxima del fracàs de DA en polítiques socials”. La consellera Sílvia Bonet va dir que la reforma laboral “no era necessària”. “Si treiem fora els contractes per escrit i les millores en permisos, la resta va en contra dels treballadors i sabem una mica com ha funcionat sempre el món laboral a Andorra”, va dir. En un escrit,Podem va dir que “el poble no té por”. Els Liberals van declinar fer declaracions.

MARTÍ NEGA QUE LA REFORMA DE LA FUNCIÓ PÚBLICA SIGUI UNA LLEI DE "RETALLADES"

Toni Martí va afirmar ahir que la reforma de la Funció Pública, que s’aprovarà el mes que ve al Consell General, “no és una llei de retallades”. En la trobada amb els periodistes, el cap de l’executiu va deixar clar que han buscat el “consens” per tirar endavant el projecte i que s’han pactat acords amb el cos d’ensenyament. “Hi ha un moment en què qualsevol Govern ha de prendre decisions i nosaltres hem mirat de buscar la màxima complicitat”, va relatar Martí, que també va posar com a exemple l’acord amb els sindicats per acordar la reforma de la Llei d’Educació. “No penso que el Govern hagi tancat les portes al diàleg”, va dir Martí, que recorda que va admetre les polítiques de retallades en l’aprovació de la reforma de les pensions dels funcionaris. “No me’n vaig amagar”, va dir Martí, que també va voler recordar que la recent aprovació de les lleis laborals es va fer amb el suport de més grups parlamentaris, com ara els Liberals i els consellers d’Unió Laurediana i els independents de la Massana. “No és una cosa que comparteixen simplement els consellers de DA”, va dir Martí, que assegura que el text també va tenir aportacions “en un moment donat” per part de “l’esquerra andorrana”, “també positives”. Sobre la polèmica pels cobraments de la mútua, Martí va assegurar que el Govern “no ha intervingut” en la seva gestió.

El cap de Govern i els partits polítics reconeixen que hi ha malestar social

El cap de Govern i els partits polítics reconeixen que hi ha malestar social

tracking