Pla per evitar que el 'model Silvestre' bloquegi la Justícia
El Consell Superior insta a sancions penals als advocats que actuïn amb mala fe, limitar el nombre de recusacions i que els batlles puguin fer de magistrats
Després de prop d’una vintena de procediments de recusació a onze batlles i magistrats, Josep Anton Silvestre ha aconseguit que treguin al president del tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan, del cas BPA en què ell defensa Pablo Laplana, Xavier Mayol i els dos germans Rivero. El Consell Superior, segons diverses fonts properes a l’organisme, entén que el model de buscar el col·lapse del sistema judicial pot ser ara una tàctica que els advocats es dediquin a fer perquè Silvestre ha aconseguit el seu objectiu i al col·legi d’advocats li sembla bé la praxis ja que la permet sense fer cap acció.
La situació és molt greu perquè la mateixa sentència on es recusa Pijuan s’explicita que la “defensa conflictiva” de Silvestre té “la voluntat manifesta de bloquejar el procediment”. Aquesta afirmació categòrica, segons les mateixes fonts, suposaria en la major part de països democràtics l’inici d’accions penals contra l’advocat que de forma manifesta (tal com recull l’aute) busca impedir un judici. La incapacitat del sistema jurídic andorrà per actuar fins i tot quan una sèrie de sentències fixen la mala praxi d’un lletrat ha portat el Consell Superior a desenvolupar un pla per acabar amb la impunitat dels advocats que volen col·lapsar el sistema. Sense aquestes mesures el Consell Superior creu que només és qüestió de temps que la major part d’advocats comencin a recusar de forma massiva als batlles i magistrats tal com ha fet Silvestre aprofitant el buit legal existent.
Acusats d'un delicte
El punt més important de la reforma que es planteja passa perquè els advocats que busquin el col·lapse del sistema amb males praxis puguin ser acusats de desacatament o obstrucció a la justícia. Els advocats van aconseguir mitjançant pressió que no s’incloguessin sancions (només eren de fins a 700 euros) per als lletrats amb males praxis. La petició serà ara perquè se’ls processi i se’ls demani una sanció penal. El segon punt del pla busca que s’estableixi un nombre màxim de recusacions. En el cas Silvestre l’allau que el lletrat ha emprat ha fet que fins i tot es recusi al magistrat que ni tan sols ha començat a tractar la demanda. O la situació de Marie Conte que firma l’aute que s’accepta la recusació de Pijuan quan ella mateixa és un dels onze batlles i magistrats (més d’un terç del total) als quals Silvestre ha presentat recusació.
La tercera pota del pla fa referència a la voluntat que els batlles puguin exercir com a magistrats en moments puntuals. Aquesta possibilitat existia abans però es va eliminar. L’argument és, segons les mateixes fonts, que el nombre de magistrats d’un sistema petit és limitat i una tàctica com la de Silvestre, amb recursos il·limitats per col·lapsar el sistema, pot portar que els judicis no es puguin celebrar. L’exemple més clar és l’actual. A Pijuan només el pot substituir Jacques Richiardi ja que les altres dues magistrades (fora d’Anglada i Baron que ja són al judici) són Estragés i Mingorance. Cap de les dues pot formar-ne part ja que la segona va fer la instrucció del cas BPA i la primera va resoldre els recursos presentats contra la instrucció.
El Tribunal de Corts només pot comptar amb Richiardi (que hi és a temps parcial), però Silvestre té recusats tant a Baron com a Anglada, a banda d’haver presentat contra ells demandes civils. Si tomba un magistart més el judici no es podria celebrar.
Demanda al Govern
En preguntar-li sobre la situació, el president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, va indicar que “hem demanat al Govern doncs que es miri la manera que puguem treballar, perquè entre batlles i magistrats hi ha 30 persones i em sembla que al Diari d’Andorra vaig llegir que dèieu que hi havia 11 de recusats, doncs si n’hi ha gaires més no podran treballar”. Casadevall, va comentar que “clar, si de trenta en tens onze... llavors hi ha països en què aixo està regulat”. El president del Consell Superior, que no va parlar d'imposar penes de presó als advocats que puguin actuar de mala fe, va afegir que “vam parlar amb el ministre (de Justícia i Interior, Xavier Espot) fa dos o tres mesos i ens va dir que ara és complicat perquè la legislatura està a punt d’acabar-se, però han pres nota i als que vinguin els l’hauran de recordar (la petició) perquè potser alguns no hi seran”.
ABRIL DIU QUE EL SOU NO ÉS "RELLEVANT"
El magistrat Joan Manel Abril afirma que el fet de tenir un sou més elevat en el seu antic càrrec com a president del TSJ “estava sobre la taula”, però no ha estat “un tema rellevant” per acceptar el seu nou lloc al TC. Abril manifesta que “si prenc una decisió és perquè vull fer una feina que em suposa un repte, el tema econòmic no és ni decisiu ni determinant”. Quant a les recusacions, el magistrat assenyala que “si arriba algun tema al TC pot fer que no t’hagis de pronunciar sobre el tema en concret, però no t’invalida a pronunciar-te en el fons”.