Jutgen un lladre “al límit de la indigència”
Els fets van tenir lloc el febrer del 2011, quan l’home va perdre la feina i va robar perquè no tenia diners per pagar el lloguer
Jutgen un lladre “al límit de la indigència”
El Tribunal de Corts va jutjar un home per un presumpte delicte de furt amb força en les coses. El ministeri fiscal va demanar una condemna de dos anys de presó ferms per a l’acusat, que no va comparèixer al judici perquè actualment es troba en parador desconegut després d’haver passat dos mesos en presó preventiva. El relat dels fets s’inicia el febrer del 2011, quan l’home, que residia al país des del 1993, va perdre la feina en un restaurant d’Escaldes-Engordany. En aquell moment, segons la lectura de la declaració que va fer a la Batllia en ser arrestat, el propietari de l’habitació on s’allotjava el va amenaçar de fer-lo fora si no pagava el lloguer mensual. Davant aquesta situació, l’acusat va decidir sortir al carrer per robar i d’aquesta manera aconseguir diners ràpidament.
L’home va admetre que feia servir un martell, uns guants i una pota de cabra taronja per entrar als establiments en què furtava. Un material que li va ser comissat la nit del 12 d’abril del 2011, quan la policia el va controlar a l’interior d’un restaurant escaldenc de menjar italià gràcies a les alertes dels veïns de la zona. Els agents el van trobar amagat al lavabo de l’establiment amb una bossa plena de monedes. Llavors, el processat va reconèixer que aquella nit també havia robat en dos petits comerços d’Escaldes-Engordany, sempre amb les mateixes eines. Un fet molt rellevant per al ministeri fiscal, atès que a final de març del mateix any es va produir una onada de furts en diferents establiments de la parròquia escaldenca.
En aquest cas, els agents no van poder identificar l’assaltant, però sí que van trobar unes taques taronja a les portes forçades de les botigues i restaurants afectats. Unes taques característiques que, segons la fiscalia, lliguen aquests robatoris amb l’acusat, ja que tots es van produir en el mateix lapse temporal, en la mateixa zona geogràfica i presumiblement amb la mateixa pota de cabra de color taronja.
Per tots els fets, la fiscalia va demanar dos anys de presó ferms, si bé va reconèixer que l’home “vivia en una situació al límit de la indigència”. En aquest punt, la defensa del processat va justificar les “circumstàncies de necessitat” perquè “el volien fer fora del pis” i, a més a més, “va col·laborar perquè va explicar els altres robatoris”. Així mateix, la representació lletrada de l’home va exposar que només van quedar “acreditats” els tres furts que el mateix processat va admetre en ser detingut. De fet, la defensa va manifestar que no es pot vincular l’acusat amb els altres robatoris perquè “les eines acostumen a ser de color taronja”. Per tots aquests motius, la representació del processat va demanar que la condemna no sigui superior als tres mesos de presó.