reportatge
L'herència i les finques
Dos germans van vendre una terreny i el van dividir en dues parts, deixant un pas al mig. Set anys després van decidir no deixar trepitjar-lo als nous propietaris.
L'herència i les finques
Una herència. Dos germans, ganes de vendre una gran finca a Encamp i una història de litigis que va començar ara fa set anys i que el Tribunal Superior (TS) ha donat per tancada aquesta setmana. Els fets es remunten al maig del 1993, quan els dos germans van heretar del pare una finca a Encamp. Llavors, van decidir segregar-la en dues parcel·les, de 2.982 i 2.947 metres quadrats, respectivament. Entre les dues parcel·les es va optar per deixar una franja de terreny, un camí o pas central, propietat compartida pels dos hereus.
El mateix mes de maig un dels dos germans va decidir vendre una porció, la meitat de la seva parcel·la, a un comprador. L’operació es va tancar per un total de 193,500 milions de pessetes. Un any mes tard, l’octubre del 1994, el mateix germà va vendre l’única porció que li quedava a la seva parcel·la al mateix comprador per 181,935 milions de pessetes. Per la seva banda, l’altre germà va mantenir la propietat de la seva parcel·la, tot i que finalment va accedir a vendre-la totalment a un nou comprador. La transacció es va tancar per un preu de 420 milions de pessetes. Segons explica el TS, després de les respectives adquisicions, els nous amos de les parcel·les van fer ús del pas central per accedir als seus terrenys sense trobar-se en cap moment amb l’oposició per part dels dos germans, que encara posseïen aquest camí. Un clima de pau que, pels volts de l’estiu del 2011, es va trencar. Llavors van venir els problemes: els germans van començar a posar impediments i requeriments de no ocupar ni de passar pel camí.
Un fet que va provocar que els compradors de les dues parcel·les donessin el tret de sortida a l’enfrontament judicial. En aquest sentit, ambdós van presentar una demanda per exigir el seu dret de pas per tota la finca, incloent el camí dels hereus. Aquests, però, van replicar reclamant una prova en què es demostrés el dret de pas. Tot un historial de plets que es va tancar quan el Tribunal Superior va resoldre que els compradors han de poder passar pel camí “amb la servitud que en el seu dia se’ls va atorgar”. L’ens argumenta que si els dos germans haguessin venut unes parcel·les “enclavades” no haurien cobrat tants diners.