Reportatge
El delinqüent poc prudent
El Superior ha ratificat la pena d’un any de presó ferma a un acusat amb múltiples antecedents pel delicte major de possessió de moneda falsa: duia a sobre 4 bitllets de 100 euros falsos. La sentència diu del condemnat que “no és un delinqüent molt prudent”.
El delinqüent poc prudent
La policia va controlar el processat en el marc d’una altra causa a la jutjada. Però en el moment de la detenció (l’abril del 2016) els agents li van trobar a sobre quatre bitllets de 100 euros falsos, per la qual cosa la situació se li va complicar una mica més: es va obrir contra ell un procediment per possessió de moneda falsa amb la finalitat de posar-la en circulació. Causa que ha arribat fins al Tribunal Superior, després que la defensa del processat presentés un recurs contra la primera condemna de Corts reclamant l’absolució del client. Però la sala penal ha avalat la pena de la primera instància i que també defensava la fiscalia. L’home haurà de complir un càstig d’un any de presó ferma, pagar una multa de 400 euros i abonar les despeses processals del procediment. Una nova condemna en un historial delictiu força ampli. Abans d’aquesta ja ho havia estat disset vegades.
Segons va defensar l’acusat, els bitllets formaven part del pagament per un viatge de contraban. El peritatge va ser concloent respecte a la seva falsedat: dos tenien la mateixa numeració però a simple vista podien colar com a autèntics de manera que els tècnics del Banc d’Espanya contactats per fer l’avaluació la van qualificar de “falsificació perillosa”. La defensa de l’acusat va al·legar al seu recurs que l’home no tenia constància de la inautenticitat de la moneda precisament per la qualitat del treball, que a simple vista feia passar els bitllets per vertaders. També perquè si la seva intenció hagués estat fer circular els bitllets “seria lògic portar a sobre una part de diners no falsos”, i perquè en ser diners procedents de feines de tràfic il·lícit de tabac era factible que en aquest ambient circulés moneda falsa. Tanmateix, la defensa replicava l’absurditat que el processat s’hagués presentat a la Batllia amb la prova d’un delicte a sobre, sabedor que al país la policia “sempre” el controlava pels seus antecedents.
Aquest darrer argument és el primer que rebat la sentència del Superior, que puntualitza que l’acusat no va acudir voluntàriament a la Batllia, sinó que havia estat detingut prèviament per la policia, alhora que manifesta que “de tota manera [l’acusat] no és un delinqüent molt prudent, ja que va estar condemnat una vintena de vegades”. Els magistrats de la sala penal afegeixen que només duia a sobre diners falsos i que això fa pensar que sabia que eren il·lícits. Tanmateix, assenyalen que no va facilitar cap informació que permetés verificar l’origen dels diners (el suposat pagament d’un viatge de contraban), fet que “permet establir la inexistència de tal operació”. A més, repliquen, malgrat que pugui ser factible que en l’ambient del contraban puguin circular diners inautèntics, “el que no és creïble és que el cobrador dels bitllets no hagués verificat llur autenticitat, essent observat que dos dels bitllets incautats portaven el mateix número de sèrie i de planxa”.
Finalment, el Superior avala la reincidència esgrimida per Corts perquè el processat ja havia estat condemnat prèviament per delictes similars el 2018 i el 2013, i assenyala que s’ha de prendre en consideració que la pena és prou “moderada”. I és que recorda les disset condemnes prèvies contra l’inculpat, la seva personalitat i reincidència i que, per aquest delicte, el càstig màxim previst a la legislació i que es podria haver aplicat és de tres anys de presó i multa fins al doble del valor aparent de la moneda (és a adir, en aquest cas 800 euros).